L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El dret moral a respirar, a desviar-se

Sobre l’assaig de Fèlix Riera ‘El retorn al bosc’: pistes en l’era del desconcert

2
Es llegeix en minuts
El dret moral a respirar, a desviar-se

XAVIER GONZÁLEZ

Caminant per allà, apareixen grafitis i mostres d’art urbà que prenen la temperatura emocional del moment amb més precisió que els vells termòmetres de mercuri. Entre els últims albiraments, un adhesiu a prop del parc Güell i el seu colossal drac de mosaic que diu: «Ni guiris ni porno-Gaudí». A Gràcia, una altra consigna enganxada en un mur, aquesta vegada en anglès: «Being too aspirational is repellant now» (o sigui, davant tanta desigualtat al món, resulta feixuc el conte de l’escala, l’aspiració buida de convertir-se en una ‘influencer’ com Kim Kardashian). Al Raval, una espècie de pasquí, amb el dibuix d’una dona atribolada davant una taula de despatx i una llegenda, escrita amb accent argentí, que aconsella: «¡Querete más! Comprate zapatos más cómodos para trabajar». Una al·lusió als llocs de treball vampírics, sense vacances ni hores extres remunerades ni sous dignes ni contractes fixos. Ni esperança. Afloren aquí i allà diversos desassossecs que semblen beure del mateix pou: la necessitat d’aturar la locomotora.

Nou pacte social

Notícies relacionades

Em vaig alegrar de passar dimecres per la llibreria Laie, de Pau Claris, on el gestor cultural i escriptor Fèlix Riera va presentar l’últim dels seus llibres, ‘El retorn al bosc. Pistes per comprendre la societat de la incertesa’ (Pòrtic), en companyia de l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec i del filòsof Eloy Fernández Porta. Té un bon cap l’assagista, i fa temps que reflexiona i conversa amb gent de diferent procedència, com les que es van amuntegar a la presentació, per rascar tots aquests malestars i constatar que està naixent un nou ordre psicològic. Estem cremats, sense alè. L’hipercapitalisme condueix a l’asfíxia. Mai abans s’havia percebut amb tanta angoixa la sensació d’una catàstrofe imminent que pot conduir a l’extinció de la vida a la Terra.

Virus. Incendis i desertificació. Canvi climàtic. Algoritmes deshumanitzadors. Augment demogràfic. Alça dels preus de l’energia. I la culpabilitat de deixar a les noves generacions un món bastant pitjor. Davant un panorama com aquest, Riera ha detectat que nombroses persones estan «desconnectant», fins i tot d’un Estat va, incapaç de donar resposta política a les urgències. Proposa un nou contracte social com el que va fonamentar la Revolució francesa, articulat aquesta vegada en una sèrie de drets morals inalienables: a respirar, a desviar-se, a la intimitat... Es tracta d’una tornada al bosc metafòric per recuperar el vincle amb la natura i un ordre interior on tinguin cabuda el silenci, la bellesa, la lentitud, la compassió. Un profund ‘cahier des doléances’ per redreçar el rumb. 

Temes:

Llibres Ansietat