A un any de les eleccions generals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La campanya permanent

La cursa electoral, que centra l’atenció dels grans partits, és inversament proporcional a la preocupació dels ciutadans

3
Es llegeix en minuts
La campanya permanent

Jose Luís Roca

El cicle electoral que s’acosta –eleccions municipals o autonòmiques de maig i generals de finals del 2023– intensificarà la campanya permanent en la qual estem immersos. L’atenció dels grans partits als interessos i necessitats de la cursa electoral és inversament proporcional a la preocupació dels ciutadans en aquesta, focalitzada en canvi en el cost de la vida, la ressaca de la pandèmia i la incertesa econòmica provocada per la guerra d’Ucraïna.

La primera reflexió que s’imposa és recordar que Espanya s’ha de comportar com el que és: una democràcia parlamentària i no una ‘autocràcia electoral’, és a dir, aquells règims en els quals se celebren eleccions, però no respecten l’Estat de dret i entre comicis i comicis la participació ciutadana queda en suspens. De portes enfora, les forces polítiques –les de govern i les d’oposició– han de contribuir a situar la defensa de l’interès general per davant dels seus interessos electorals legítims. I de portes endins, no és fútil recordar que el respecte a les regles de joc regeix també a l’interior mateix dels partits polítics, com mana l’article 6 de la Constitució: «La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics». En resum, durant tot l’interregne electoral d’una legislatura els càlculs electorals no han de ser l’excusa per no exercir les obligacions parlamentàries, com és el cas més paradigmàtic de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

És evident, establertes aquestes premisses, que l’actual Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem –el primer gabinet bicolor des de la Transició– gaudeix des de la seva investidura de tota la legitimitat democràtica, però també és cert que és ostatge de la seva fragilitat parlamentària: els 120 diputats del PSOE, afegits als 35 de Podem i les seves confluències, estan a 21 escons de la majoria absoluta (176). Amb aquesta correlació de forces, el president del Govern central ha sabut gestionar les seves aliances, sobretot amb ERC i el PNB, com s’ha constatat ara en la tramitació dels Pressupostos i la proposta de supressió del delicte de sedició. Pedro Sánchez va poder presumir al juliol del fet que el Govern ha complert el 53% dels compromisos d’investidura, una xifra que pot superar el 60% al desembre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquests percentatges freds, tanmateix, no amaguen els dèficits que encara s’arrosseguen. Alguns són imputables a les contradiccions en el si de la mateixa coalició de Govern (reforma de la ‘llei mordassa’, aprovació d’una llei de vivenda o els successius ajornaments de la llei trans). Es tracta d’una contradicció de fons entre la cultura de govern del PSOE, procliu als pactes d’Estat, i l’agenda més emocional d’Unides Podem, que encapçala l’esquerra de l’esquerra. Aquests desajustos, que s’han evidenciat en els compromisos de defensa a l’OTAN, poden augmentar l’últim any de legislatura, sobretot quan a l’interior del soci minoritari de coalició creix la pugna entre els projectes de Yolanda Díaz i de Pablo Iglesias.

Mentrestant, el gran dèficit d’aquesta legislatura és l’absència de consens entre el Govern central i el primer partit de l’oposició. El canvi abrupte de lideratge al PP presagiava un nou clima amb Alberto Núñez Feijóo. Tanmateix, l’enèsima excusa per no renovar el CGPJ –la reforma del delicte de sedició– ha tirat per terra aquestes esperances. Aquesta reforma, en sentit invers al veto del PP, està sent clau en les negociacions entre el Govern central i ERC. Tanmateix, a expenses d’una majoria per activar-la, el president Sánchez hauria d’executar els traspassos pendents i, en el pla autonòmic general, activar la reforma d’un sistema de finançament que va caducar fa set anys.