L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pablo Iglesias, ¿‘mansplaining’ o autodestrucció?

Sobre l’encàrrec de l’ex secretari general de Podem a Yolanda Díaz

2
Es llegeix en minuts
Pablo Iglesias, ¿‘mansplaining’ o autodestrucció?

El neologisme del títol parteix d’una combinació de les paraules angleses ‘man’ (home) i ‘explain’ (explicar). Es va infiltrar en el llenguatge urbanita quan Rebecca Solnit va publicar un article el 2008 titulat ‘Men explain things to me’ (Els homes m’expliquen coses) en el qual desgranava una anècdota que li va passar feia temps, a l’estiu del 2003. L’autora nord-americana estava amb una amiga seva en un festa en un casalot a Aspen (Colorado) quan l’amfitrió de la vetllada, ric, bastant més gran que ella, la va abordar: «Així que has escrit un parell de llibres...». L’assagista va començar a parlar-li de l’últim títol –n’havia publicat més d’un–, però l’interlocutor la va interrompre de seguida: «Doncs no sé si deus haver sentit a parlar d’una obra molt important sobre la matèria que ha sortit aquest any, bla bla bla.» Gran desengany: el cavaller li estava parlant a Solnit del seu llibre sense saber-ho.

El terme ‘mansplaining’, doncs, va passar a reflectir aquestes situacions en les quals algú explica i explica sense tenir en compte el fet que l’altra persona, l’oient, sap tant o més sobre el tema sobre el qual l’emissor dona la lliçó. Pot ser que els homes s’inclinin més cap aquest hàbit condescendent i paternalista, de vegades de manera inadvertida, però no són majoria i també hi ha dones que freqüenten la pràctica. En qualsevol cas, no es tracta d’un concepte inventat pel feminisme radical. Això passa.

«¡Ai d’aquell o d’aquella!»

Notícies relacionades

Diumenge em va passar pel cap, com un ocell negre i fugaç, la possibilitat que Pablo Iglesias hagués estat exercitant-se en el ‘mansplaining’ en la clausura de la Universitat de Tardor, el fòrum de reflexió anual de Podem, quan va advertir: «¡Ai d’aquell o d’aquella que s’atreveixi a faltar-li el respecte a la militància!». ¿Potser li estava explicant a Yolanda Díaz com cal fer les coses? ¿Com ha de ser la confluència amb Sumar? Sens dubte, van sobrar els adjectius «estúpid» i «ingenu» en l’exposició de les seves raons sobre el projecte de la vicepresidenta segona, però prefereixo pensar que no, que Iglesias estava impartint catequesi des del púlpit del mascle alfa. No, no pot ser: l’ex secretari general de la formació morada va marxar (sense acabar d’anar-se’n) deixant en el càrrec una dona. Una senyora que no es deixa tutelar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Pugna electoral

No hi ha ‘mansplaining’, però és subjacent un factor encara més preocupant: la lluita fratricida i despietada, com va passar amb Errejón, el tradicional caïnisme i el risc de convertir l’esquerra del PSOE en una sopa de lletres, en un aigüerol immenjable. ¿Però no havia superat Podem la verticalitat jeràrquica dels partits tradicionals? Des de la distància, Feijóo observa la picabaralla amb una mà a la cintura.