Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Apocalipsi sanitària a Madrid

La crisi sanitària madrilenya afavoreix paradoxalment els interessos d’Ayuso: la seva estratègia és desfer la sanitat pública per afavorir la privada

3
Es llegeix en minuts
Apocalipsi sanitària a Madrid

Els madrilenys van votar bé, segons Vargas Llosa, a diferència per exemple dels colombians, que ho van fer ‘malament’. Aquests votants savis de la capital que presumptament la van encertar amb el seu vot van ser els mateixos que van patir els últims dies el caos absolut de la sanitat madrilenya. La reobertura dels centres d’atenció primària, tancats al març a causa de la pandèmia, ha derivat en una espècie d’apocalipsi sanitària: la falta de metges, serveis d’infermeria o zeladors, sumada a faltes d’equips, atacs d’ansietat i fins i tot trasllats en Uber en plena nit, han provocat que només 28 d’aquests 78 centres poguessin comptar amb prou personal i els mitjans mínims d’atenció bàsica. Madrid és ara mateix un lloc on el millor és senzillament no posar-se malalt si un vol evitar una desagradable odissea. No obstant, la fallada massiva del sistema no és nova, tot i que mediàticament hagi aconseguit ara un mínim d’atenció. Tot va començar arran de la pandèmia i, com ha recordat Més Madrid, quan Isabel Díaz Ayuso, en una mesura sense precedents, va decidir tancar 60 centres d’atenció primària i desviar l’assistència a Ifema i al tristament cèlebre Zendal. El Col·legi de Metges de Madrid va denunciar llavors que la sanitat madrilenya es trobava en una situació «tercermundista» i diversos alcaldes de la zona metropolitana van advertir que s’estaven desmantellant centres bàsics per al funcionament normal dels barris. El resultat, ben conegut, és que la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid ha sigut una catàstrofe de tals dimensions que va ser la regió europea, segons el Baròmetre Europeu de les Regions, amb més excés de morts, és a dir, amb pitjors xifres de víctimes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però el maig de 2021, Ayuso va arrasar en les eleccions i, ben protegida per alguns mitjans abans, durant i després de les eleccions, la seva catastròfica gestió sanitària va quedar degudament maquillada. Fins que, en un intent desesperat de revertir la situació, el Govern de la Comunitat va intentar, fa uns dies, reobrir l’atenció primària, però sense els mitjans necessaris, una cosa que ha provocat un col·lapse sense precedents i dimissions en bloc, com les que s’han produït en la direcció del sud-est o en la gerència adjunta d’atenció primària. Davant aquesta situació, Ayuso, en el més pur estil Trump, ha culpat l’esquerra de boicotejar els centres d’atenció i ha recalcat, en al·lusió al seu fracàs al Zendal, que «nosaltres aixequem hospitals mentre d’altres els boicotegen». La tàctica de la presidenta per acció, i de l’alcalde Almeida per omissió, és clara: es tracta primer de negar la realitat, culpar els altres i, alhora, no fer res per resoldre el desordre. L’objectiu últim, cada vegada més indissimulat, és desfer el sistema públic de sanitat per afavorir el sector privat. El que Ayuso explica sense verbalitzar-ho és que si creus que l’atenció primària pública no funciona te’n vagis a un hospital privat. Perquè no hi ha millor espot publicitari per a les mútues madrilenyes que publicitar un sistema amb centres tancats, sense personal d’infermeria o, senzillament, sense capacitat d’assistència mínima als més necessitats. És la situació més perversa imaginable: el que en qualsevol lloc seria una foto que faria caure el Govern, a Madrid és l’estampa ideal per enriquir el ‘lobby’ que el defensa. Efectivament, Ayuso i el seu Govern defensen la llibertat. Però es van oblidar d’afegir que era només la llibertat de mercat.