Guerra d’Ucraïna: ¿‘quid prodest’?

Rússia perd per tots costats: la seva imatge de gran potència (?) es veu malmesa per la seva incapacitat militar davant un país menor. Putin ha sobreestimat la seva capacitat i infraestimat la voluntat de resistència d’Ucraïna i el suport d’Occident. La seva cruel decisió d’enviar onades de míssils per deixar els ucraïnesos sense llum, aigua o calefacció en ple hivern ha suscitat crítiques fins i tot a la Xina. Les sancions li estan fent molt mal, tot i que la seva economia està capejant el temporal millor del que es pensava (l’FMI calculava aquest any una pèrdua de 8,5 punts de PIB, que pel que sembla es quedarà en 3,4). Ven menys energia però a més preu, ajudat per la decisió de l’OPEP+ de reduir un 2% la seva producció, però no li serà fàcil trobar clients per al que Europa deixa de comprar perquè és massa i perquè encara no té infraestructures (oleoductes i gasoductes) per portar-lo a Àsia, on el consum creixerà un 85% en els pròxims anys. Per si això fos poc, Rússia passarà molt temps castigada de cara a la paret mentre s’esvaeix el somni de Gorbatxov de «la casa comuna europea». Pot ser que encara guanyi la guerra, però no pot guanyar la pau.

Tampoc a Europa li va bé. És cert que, amb les successives crisis, ha fet passos de gegant cap a una millor integració que és essencial per tenir un paper rellevant al món, però hem comès greus errors, com diu Borrell, al posar la nostra energia en mans de Rússia i la nostra seguretat a les de Washington, mentre apostàvem pel mercat xinès. Una equació suïcida perquè Donald Trump (o algú semblant) podria tornar a la Casa Blanca i ni Putin ni Xi són socis fiables. Si fa un any parlàvem d’autonomia estratègica respecte dels EUA avui parlem d’autonomia energètica davant Rússia, i totes dues són necessàries. L’energia ens costava el 2% del PIB comunitari i ara ha pujat al 12%, amb efectes devastadors sobre la nostra competitivitat. I perdem pes al món: si el 2010 la UE tenia el 20% del PIB mundial, en una dècada podria reduir-se a la meitat, perquè durant els últims anys estem creixent a menor ritme que els EUA i la Xina (0,34% anual davant 3,4% i 7,43% respectivament). Per si no fos prou, l’economia alemanya es reduirà un 0,4% el 2023, entrant en una recessió que ens afectarà a tots. Amb aquestes dades i una població decreixent (el 1900 Europa tenia el 25% de la població mundial i avui només el 6%) serà difícil mantenir les nostres envejables societats de benestar, mentre les sancions a Moscou tensen les nostres costures.

Notícies relacionades

Menys petroli i més car a les portes de l’hivern

Xi assegura que lloa la relació entre la Xina i Rússia, i assenyala que queden «grans èxits per aconseguir»

No els va tan malament a la Xina i als Estats Units. Pequín aconsegueix atraure Rússia a la seva òrbita com a soci menor, mentre li compra gas i petroli amb forts descomptes. I té els EUA i Europa entretinguts a l’escenari europeu, mentre ella prossegueix el seu desenvolupament econòmic i tecnològic i guanya temps fins a estar en condicions de parlar-li a Washington de tu a tu. I els EUA fabriquen i proven noves armes a Ucraïna, mentre ens venen el gas (ara liquat) que no podem comprar a Rússia. El seu objectiu a Ucraïna, segons el secretari de Defensa Lloyd Austin, és ajudar aquest país i «debilitar» Rússia, cosa que ens porta a una guerra llarga. I el mateix implica el secretari general de l’OTAN, Stoltenberg, al dir que Rússia no pot guanyar aquesta guerra perquè això seria la derrota «de tots nosaltres» i això ens aboca a un horitzó complicat. Un altre guanyador d’aquesta guerra és Turquia, però això ho deixo per a un altre dia.

La invasió russa accelera així el final d’una era geopolítica i el pas a una bipolaritat dominada per la Xina i els Estats Units, que hauran de decidir si barallar-se, cooperar o combinar controladament les dues opcions, mentre que Europa i Rússia perden pes al món. I això, almenys pel que fa a nosaltres, no ens convé gens.