NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El cas Dalmases clama al cel

2
Es llegeix en minuts
El cas Dalmases clama al cel

LORENA SOPENA / EUROPA PRESS

Abans de res, cal dir que, personalment, considero que el reglament del Parlament que obliga a suspendre els diputats quan són processats vulnera la seva presumpció d’innocència. Va ser un pacte de Jordi Turull, actual secretari general de Junts per Catalunya, amb la CUP per expiar les culpes de Germà Gordó, per qui aquesta setmana el fiscal ha demanat 22 anys de presó per un cas de corrupció. Suspendre un electe quan és investigat comporta vulnerar la seva presumpció d’innocència. I privar els ciutadans que el van votar del seu dret de representació política. Que els partits de la transició preferissin durant dècades tapar-se les vergonyes amb la corrupció no impedeix dir que Laura Borràs o Alberto Rodríguez no haurien de deixar de ser diputats sense una sentència ferma. Va ser el partit de Borràs i els seus amics de la CUP que van impulsar aquest reglament. No la pèrfida Esquerra o el que anomenen el bloc del 155 al servei d’operacions de ‘lawfare’ dels colons que diria la presidenta suspesa. És el que Pujol pare anomenaria un autogol.

La suspensió de Borràs és a la base de la sortida de Junts del Govern i de la tensió interna que viu des d’aleshores aquesta formació. En aquest context, Borràs ha sortit en defensa d’uns comportaments de Francesc de Dalmases que no hagués defensat en ningú altre. Si en quedava algun dubte, els testimonis excepcionals publicats dijous per Sara González deixen en evidència que el que Dalmases ha reconegut fer amb la subdirectora del programa ‘FAQS’ és un patró i no una anècdota. L’instint de Borràs falla quan no se n’adona. I el lideratge de Turull és més feble que el de Feijóo quan desbarata una recollida interna de firmes per exigir a Dalmases que deixi l’escó o, almenys, el grup parlamentari. Això no és una caça de bruixes, ni interna ni externa, i costa creure que algú com Carles Puigdemont, que tindrà molts altres defectes però no aquest, encara empari políticament aquest personatge. Des de fa massa temps, aquest espai polític (liderat per CiU, el PDECat o Junts) transfereix els seus problemes interns al conjunt de Catalunya. Però en el cas de Dalmases, em temo que els electors no estan disposats a tapar-se el nas per amor a la pàtria. El despropòsit és massa gran perquè quedi impune. Sense presumir que és culpable de res més que el que ell mateix ha reconegut.