Calidoscopi de Julio Llamazares Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Violència en temps de pau
Internet, a més de servir de plataforma a l’expressió de l’odi, el trasllada a la societat, que veu així com l’odi que circula per les xarxes contamina el seu funcionament
Virginie Despentes, escriptora francesa, en una entrevista per a ‘El Periódico de España’, diu que la violència que hi ha a internet «és inèdita en temps de pau». L’escriptora posa l’exemple del porno, que és molt dur i que veuen nens de 7 anys sense que ningú els digui res, segons ella, però ho fa extensiu a tots els àmbits de la convivència. «No hi ha equivalent en el passat de la càrrega d’odi i d’amenaça que hi ha a internet ara», assenyala, mentre denuncia la falta de protecció dels joves en aquest àmbit. «Internet en si mateix em sembla increïble, però el deixem als nostres fills en estat de catàstrofe. Nosaltres hem disfrutat sense pensar gaire i ara els toca a ells arreglar moltes coses», assegura Virginie Despentes, alhora que assenyala que estem vivint una època en què tot està en un estat d’amenaça d’apocalipsi. «¿Què és tot?», lo pregunta el periodista. «El conjunt», respon ella, «la feina, el medi ambient, les armes, la policia, la pujada de l’extrema dreta i dels sistemes autoritaris...».
No sé si hi ha raons per a tant catastrofisme, però sí que sembla que la francesa Virginie Despentes no exagera a l’afirmar que la violència que hi ha a internet és inèdita en temps de pau, almenys en les seves manifestacions. Una altra cosa és que aquesta violència no existís abans. El que passava és que, com que la gent no podia manifestar-la més enllà dels més pròxims, no n’érem tan conscients com ara, quan internet multiplica fins a l’infinit la seva existència i els seus efectes. Perquè internet, a més de servir de plataforma a l’expressió de l’odi (també a moltes altres coses positives, és clar: la possibilitat d’accedir a la informació, de facilitar la comunicació entre les persones, etc.), el trasllada a la societat, que veu així com l’odi que circula per les xarxes contamina el seu funcionament com el colesterol nociu que del sistema circulatori passa a enverinar-nos els òrgans i teixits.
Entretots
L’odi (n’hi ha prou de veure o escoltar la televisió i les ràdios, el Parlament espanyol i suposo que d’altres, les declaracions de molts polítics i tertulians, les manifestacions de la gent als bars i al carrer...) ha passat últimament, gràcies a la capacitat de propagació d’internet, però no només, de l’àmbit privat al públic, i contamina la convivència social en una situació nova per inèdita, ja que no es correspon amb el temps de pau que vivim a la majoria dels països del món. Que entre russos i ucraïnesos o entre jueus i àrabs o coreans del nord i del sud aquest odi existeixi i es manifesti es pot entendre, però que en països com els europeus vagi en augment té a veure amb altres raons que no són les que diuen els odiadors professionals, sinó amb patologies individuals que, gràcies a la seva facilitat de propagació a través d’internet, fan pensar que són més comunes i generals del que són. Perquè la majoria de les persones som pacífiques i pacifistes, gent que vol estar tranquil·la i disfrutar en pau de la vida, aquest regal meravellós que a tots ens han donat i que dilapidem de vegades en coses sense interès, en objectius absurds o en afanys sense sentit que l’únic que ens produeixen és frustració, aquesta font de malestar de la qual sorgeixen l’enveja i l’odi, les dues causes principals de l’agressivitat de moltes persones i de la violència, una cosa que sempre ha existit, però que ara veiem amb més evidència, ja que internet la propaga i la manifesta sense cap pudor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
