Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Vent de cua per a Collboni
La debacle de Cs a Barcelona, que amb la candidatura de Manuel Valls va obtenir sis regidors i cent mil vots, ofereix al candidat socialista un espai de creixement
Mal que pesi a Núñez Feijóo, falta més d’un any per a les eleccions generals, i en política això és una eternitat. Abans, el maig del 2023, hi haurà municipals i autonòmiques, i aquí és on en part es mesurarà el suport al Govern de coalició. Deixant al marge l’enquesta del CIS, que pateix mancada de credibilitat per la controvertida figura del seu director, José Félix Tezanos, la resta dels sondejos, alguns de molt escorats a la dreta, també detecten un increment de la mobilització del vot socialista i un clar suport a les polítiques socials i energètiques de Pedro Sánchez. L’‘efecte Feijóo’ ja ha passat, mentre el PSOE exhibeix l’èxit de ser molt a prop d’aprovar els tercers pressupostos de la legislatura, així com el suport de Brussel·les a moltes de les seves propostes. El desgovern al Regne Unit ha enfortit els socialistes en el transcendent debat sobre els impostos. Si la inflació comença a controlar-se, amb efectes visibles d’aquí a uns mesos, i mentrestant Espanya no sucumbeix a la recessió, el vent electoral començarà a girar a favor dels socialistes.
Entretots
El PSC va ser el partit més votat en les autonòmiques de l’any passat, i totes les enquestes el mantenen per davant d’ERC. A Barcelona, l’alcaldia està a l’aire perquè la valoració sobre el mandat d’Ada Colau és clarament negativa, malgrat que té també molts partidaris. La debacle de Cs, que amb la candidatura de Manuel Valls va obtenir sis regidors i cent mil vots, ofereix a Jaume Collboni un espai de creixement si, entre altres coses, sap donar joc a figures com Fernando Carrera, que en un gest que l’honra ha renunciat a ser regidor, perquè ningú l’acusi de transfuguisme. El més perjudicat per la possible tornada de Xavier Trias seria Ernest Maragall, tot i que tots dos poden ser considerats com a polítics massa de grans per estar al peu de canó en un ajuntament. Com a primer tinent d’alcalde, Collboni ha crescut molt en solvència, i com que Colau genera rebuig, el vent de cua de la política espanyola el pot acabar portant a l’alcaldia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
