Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¡Treguin les seves mans dels Mossos!

En un país normal, el conseller que ha provocat el caos i el desconcert a la cúpula dels Mossos se n’aniria a casa seva o seria destituït fulminantment

3
Es llegeix en minuts
¡Treguin les seves mans dels Mossos!

Leonard Beard

Enterrada i dissimulada sota la llampant i espectacular crisi del Govern batega una altra crisi no menys inquietant, però curiosament molt més silenciosa: la lenta, inexorable i angoixant descomposició de la cúpula dels Mossos, un dels pilars del país, que, per desgràcia, cada vegada s’assembla més al Govern en la seva decadència. El pecat original és, per descomptat, la doble i injusta destitució del major Josep Lluís Trapero, primer pel 155 i les ànsies de venjança de l’unionisme que no li va perdonar la seva meritòria neutralitat l’1-O, i més tard pel conseller Elena, que va voler també venjar-se de la restitució que li havia concedit l’anterior conseller, Miquel Sàmper, i de la resistència del major a acatar ordres polítiques. Les dues defenestracions van ser igual de cruels, però almenys la primera es va entendre: apallissat per la premsa de Madrid, calia tallar el coll al símbol de l’independentisme. La segona va ser, a més d’injusta, confusa, demagògica i pèssimament explicada, i el que ha passat després no s’entén sense aquella compareixença forçada i molt poc convincent del conseller Elena. Per justificar la seva inexplicable decisió, el conseller va dotar llavors d’un poder excessiu el seu substitut, el comissari en cap, Josep Maria Estela, i va sembrar de retruc una altra llavor de la discòrdia amb el seu llavors número dos, Eduard Sallent, amb qui ha mantingut una guerra oberta fins avui, també filtrada en els mitjans, que va acabar de debilitar el cos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per intentar reconduir la perillosa crisi oberta entre els dos màxims dirigents de la policia, el conseller Elena va emprendre fa uns dies una altra fugida cap endavant amb la renovació dels comissaris, que en principi contenia una bona notícia (4 dels 6 passen a ser dones), però que ha acabat sent un altre nyap, ja que es va fer sense el consentiment d’Estela i, per tant, com una maniobra per debilitar-lo. La culminació d’aquest despropòsit és la defenestració, també ja anunciada en els mitjans, del comissari en cap Estela. És a dir, aquella remodelació que se’ns va anunciar al juliol com a «tècnica» i «definitiva» ha col·lapsat en menys de deu mesos i el resultat és que el que havia de substituir Trapero ja no serveix, la cúpula està dividida i s’ha malmès greument la imatge dels Mossos. On fins fa poc hi havia el lideratge fort i professional de Trapero ara hi ha un angoixant buit de poder, provocat per una escandalosa ingerència política i una improvisació contínua del conseller Elena, que ha hagut d’anar posant pedaços a la seva injustificable decisió inicial. La situació actual no pot ser més desastrosa: el major Trapero, desposseït de les seves funcions i avorrit i inutilitzat en un despatx víctima d’un mòbing en tota regla, el seu substitut investit amb tots els honors ha caigut en desgràcia, i la cúpula que ha de dirigir l’òrgan potser més important del país, dividida, atemorida i sense lideratge. En cada compareixença, el conseller Elena justifica aquest caos parlant de «renovació» i insisteix en la feminització de la cúpula, per poder així protegir-se amb un bast argument políticament correcte. Però l’únic cert és que són els polítics, amb les seves mans allargades, els que han desfet un equip que, amb més o menys problemes, funcionava i tenia credibilitat. En un país normal i no obsessionat a tapar-ho tot amb un procés ja clínicament mort, el conseller d’Interior que ha desestabilitzat així la policia del seu propi país se n’aniria a casa seva o seria destituït fulminantment. Aquí ni tan sols sabem què pensa de tot aquest desastre el president de la Generalitat. Facin el que vulguin, però treguin d’una vegada les seves mans dels Mossos i deixin-los treballar.