L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Estalvi energètic, pedagogia feridora

Sobra el to alliçonador, com si a les cases s’estengués el malbaratament

L’àvia Dolores reutilitzava l’oli de fregir. També solia tombar la bombona de butà sobre el terra de la cuina per aprofitar fins a l’última gota del fluid. Ella, que venia del camp profund, de la pluja escassa, sempre va considerar l’aigua un bé preciosíssim, de manera que a ningú al seu regne se li hagués acudit deixar l’aixeta córrer mentre es raspallava les dents; s’hauria emportat una clatellada. Hi havia lliteres blaves a les habitacions. Casa seva era molt boja i divertida —la mirada de nena així ho percebia—, un pis exigu i amb massa habitants d’horaris dispars: un dels homes treballava en el torn de nit de la Seat, mentre que una de les noies, una de les meves ties més joves, es posava molt aviat a la remalladora per rematar els colls i punys de peces que omplien el passadís de bosses negres. En la pugna entre el soroll maquinal i el son de la fàbrica, alguna vegada va volar una sabata. Res. Petites històries que comparteixen esperit amb què va desgranar Luis Landero en una obra deliciosa, titulada ‘El balcón en invierno’: «I va passar el temps, i el poble i el camp van anar quedant enrere, cada vegada més enrere, però ja inalterables a l’ambre dels records i sentiments infantils, aliens a les mudances del temps, congelats en la memòria per sempre».

Bombetes apagades

Notícies relacionades

Al menjador de l’àvia hi havia un llum de braços, la majoria de les bombetes del qual estaven descargolades. Devien ser els anys 70 quan s’encadenaven aquestes estampes sota aquella llum insuficient i melancòlica, enmig de l’anomenada crisi del petroli, ocasionada per una altra guerra, en aquest cas breu i al Pròxim Orient, la del Iom Kippur. L’Espanya desenvolupista, on va colpejar va durar el cop, va posar en marxa una campanya d’estalvi energètic que recalcava: «Tot i que tu puguis pagar-ho, Espanya no». Però si s’afluixaven les bombetes llavors, no era tant per conscienciació, que sens dubte no en faltava, sinó perquè les setmanades no arribaven. Una mica com ara.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Són molt benvingudes les mesures que acaba d’anunciar el Govern per reforçar la protecció social davant la crisi energètica que s’acosta. Però en ocasions sobra el deix alliçonador que flota a l’aire, als noticiaris de les teles i fins i tot a la propaganda dels supermercats («descobreix les 10 mesures per estalviar en la compra»), com si les cases estiguessin instal·lades en el baliga-balaga del malbaratament. El preu del daltabaix el pagaran les famílies i la indústria, quan en aquest país totes dues venen molt ben ensenyades de casa.

Temes:

Energia Govern Estalvi

Inicia sessió 0 Comentaris