El forat de l’independentisme

No vaig imaginar mai que aquest govern saltés pels aires. En les decisions importants sempre cal sospesar els pro i els contres. En aquest cas el forat fet, sobretot als equips municipals de JxCat, aquells que tenen unes eleccions ben aviat, és profund i ample. Mal negoci.

Només s’entén per una pujada de dopamina i glutamat i un descens en els nivells de serotonina que sembla que són les substàncies que s’impliquen en el cervell per enutjar-se. 

L’enuig entre aquestes dues forces ve de lluny. Com quan entre famílies queden temes sense resoldre i, quan menys t’ho esperes, ¡zas!, la tensió puja sense un raonament comprensible i tot es trenca.

ERC i JxCat no pertanyen a un mateix fons històric. Al contrari. Durant el procés els neoconvergents observaven com, tot i que aparentment eren ells els que es consolidaven, l’entramat en la societat anava traslladant el seu vot a Esquerra. L’evidència es va comprovar el 2012, l’any del canvi, quan la CiU de llavors va perdre 12 diputats de cop. Les expectatives d’Artur Mas eren de majoria absoluta.

Notícies relacionades

El Govern de Pere Aragonès fitxa un excàrrec de confiança de Carles Puigdemont

Els equilibris del PSC per allargar la mà a Aragonès i construir l’alternativa al Govern

Una sensació de victòria que es va veure truncada quan ERC, el desembre del 2017, va haver de cedir la presidència a Puigdemont, i per tant a Quim Torra, per molt pocs vots. «¡Aquella victòria era nostra!», s’han repetit molts republicans des d’aquell Nadal.

En definitiva, els sentiments van forjar aquell procés que ja és història i les emocions l’han destruït. I és que l’emotivitat política no ha sigut mai un camí per traçar projectes. Ara tots aniran a matadegolla i es mostraran satisfets de la seva victòria pública sense contingut i inútil.