La resiliència d’Occident

Tot i que la Xina no va saber contenir el focus inicial de l’epidèmia a Wuhan, i va intentar amagar-lo a ulls de l’OMS i l’opinió pública, al cap de poc va sorprendre imposant forts controls i estrictes quarantenes sobre centenars de milions de persones, amb tècniques semblants a la lluita antiterrorista. L’epidèmia va colpejar molt tant Europa com els Estats Units, país on la catàstrofe sanitària va ser especialment greu a causa del deficient sistema públic; mentrestant, a la Xina, la proporció de gent infectada, segons fonts oficials, és ridícula en comparació amb els seus 1.200 milions d’habitants i el nombre total de morts fins ara no supera els 5.300 (en contrast amb el milió de nord-americans i els més de dos milions d’europeus morts). Evidentment, les xifres xineses són poc creïbles, ja que l’opacitat informativa és una de les característiques del règim de Pequín. Però el cert és que, una vegada la Xina es va tancar i va aconseguir erradicar el virus dins de les seves fronteres, va serl’única gran potència que va esquivar la recessió el 2020.

Notícies relacionades

Joe Biden anuncia el final de la pandèmia de covid-19 als EUA

Testosterona antiprocés

L’aturada econòmica a Occident va ser molt pitjor, sobretot fins a mitjans del 2021, però amb el temps l’estratègia de conviure amb el virus, amb una població que s’ha anat immunitzant tant de manera natural com gràcies a les vacunes, s’ha demostrat més efectiva que la política ‘covid zero’, que el poder comunista de Xi Jinping ha convertit en una senya d’identitat. El 2022, importants ciutats xineses han patit confinaments, cosa que ha perjudicat la seva economia amb un PIB que el Banc Mundial situa aquest any només en el 2,8%, a la cua del creixement d’Àsia per primera vegada en 30 anys. Sorprèn que la Xina no hagi aconseguit crear una vacuna tan efectiva com les occidentals, particularment les que han innovat amb ARN missatger. I també l’obstinació de tancar la seva població tan bon punt reapareix el virus, cosa que genera molts interrogants, tant polítics com sobre la gestió sanitària en general.

Així doncs, la Xina no ha sigut la gran beneficiada de la pandèmia, mentre Occident, malgrat les seves enormes fallades a l’inici, ha demostrat una superioritat tecnològica amb les vacunes fora de tot dubte. El mateix dia que Joe Biden anunciava el final de la pandèmia als EUA, el 19 de setembre, a la Xina persistien els confinaments totals o parcials sobre desenes de milions de persones. Juntament amb la pandèmia, la guerra d’Ucraïna també és motiu de reflexió. El que semblava a l’inici una derrota inevitable de Kíiv s’ha convertit en una victòria cada vegada més probable, gràcies a l’ajuda occidental, sobretot dels EUA, amb una tecnologia que Rússia no té. La guerra, amb el seu enorme impacte en les economies europees, en lloc d’esquerdar la UE, l’ha cohesionat i l’ha fet adoptar mesures inimaginables fins fa poc, sobretot en matèria energètica. La dependència del gas rus s’ha reduït al 8%. La guerra de Vladímir Putin, l’objectiu del qual és refer el domini imperial, ha enfortit l’OTAN, que s’ha ampliat amb Finlàndia i Suècia. Ara mateix, la pregunta ja no és qui guanyarà la guerra, sinó quan un cop palatí desplaçarà del poder Putin. I mentrestant, la Xina, que també va apostar per una victòria de Rússia com a manera de debilitar Europa i enfortir un ordre mundial multipolar, s’adona que allò de reintegrar Taiwan pot esperar fins al 2049. La sorpresa sens dubte és la resiliència d’Occident.