Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les malalties mentals, somriures i llàgrimes

Javi Martín i Mai Meneses ajuden a treure de la cova la realitat de les malalties mentals amb els seus llibres ‘Bipolar y a mucha honra’ i ‘Tenía tanto que darte’

2
Es llegeix en minuts
Les malalties mentals, somriures i llàgrimes

No deu ser fàcil confessar que una vegada et vas enfilar a la barana d’un setè pis amb ganes de saltar. O que en un moment de la teva vida l’única solució als problemes era beure i beure fins caure rodona. Però crec que testimonis com aquests són els que estan ajudant a treure de la cova la realitat de les malalties mentals.

Els últims a sortir de l’armari han sigut un còmic, Javi Martín, i una cantant, Mai Meneses (Nena Daconte), amb els seus llibres: ‘Bipolar y a mucha honra’ i ‘Tenía tanto que darte’. Em va commoure parlar amb ells l’altra tarda a la ràdio i que s’obrissin en canal sense gaires miraments. Javi, amb la cuirassa de l’humor com a bandera: «Riuré fins que se’m passi la por; a rialla neta, de vegades fins i tot per no plorar. Pots dir que estic boig». I Mai, que va escriure el llibre en un mes, d’una estrebada, des de la digestió de records molt dolorosos: «Vaig començar a tenir malsons cada nit. Venien esperits al meu llit i els veia com s’acostaven fins que aconseguia cridar».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Tots dos pateixen de trastorn bipolar, unes muntanyes russes en què l’eufòria i la tristesa s’alternen fins esgotar el malalt. Les fases maníaques et poden portar –així ho expliquen ells– fins al setè cel, però les depressives t’arrosseguen pel fang d’una angoixa de vegades insuportable. Ningú té la culpa que li passi això perquè se sap que existeix un component genètic, tot i que és cert que les drogues, una vida poc saludable i l’estrès excessiu contribueixen al seu desenvolupament.

La bona notícia és que el trastorn bipolar no desgasta la capacitat intel·lectual. I es pot mantenir sota control a base de medicació, teràpia i atenció psiquiàtrica. Ho confirmen Javi Martín i Mai Meneses, que avui es mostren com dues persones amb pinta de saber el que és la felicitat, que han acceptat que pateixen una malaltia mental i que no només no se n’avergonyeixen, sinó que es despullen perquè les seves vivències –i el seu sofriment– puguin ser útils a algú. En una època en què l’egoisme i el «campi qui pugui» semblen guanyar per golejada, la seva generositat suposa un valuós regal.