L’increïble llacisme minvant

Jo, ho he de reconèixer, em sento pròxim als qui, pensant en la seva butxaca, volen seguir en el Governet, és a dir, volen mantenir el càrrec. A més de tenir una raó de pes –de molt més pes que una republiqueta imaginària, això per descomptat–, en cas de perdre el poder, se sentirien enganyats. Són milers els que es van unir a Junts x Sous pensant en el seu futur i en el de les seves famílies perquè ara vinguin uns il·luminats a dir-los que d’allò res, que els diners no importen. ¿Com que no importen? És l’únic que importa. En cas de perdre el poder, els més afortunats dels alts càrrecs hauran de viure d’ajudes i subsidis, ja que es tracta de gent sense ofici ni benefici. Pitjor futur els espera als pocs que tenen una feina fora de la política, ja que aquests s’hauran de posar a treballar, horrible avenir. Les regles del joc no es poden canviar a mitja partida. Si fa uns anys els haguessin advertit que un dia s’haurien de plantejar posar els principis per davant del benefici propi, no s’haurien fet llacistes. Aquestes coses s’avisen a l’inici o es callen per sempre.

Notícies relacionades

Consulta de Junts: Els 5 arguments del ‘sí’ i el ‘no’ a seguir en el Govern

Multimèdia | Las claus de la pregunta de Junts per Catalunya

No és estrany que els qui han promogut amb més èmfasi abandonar càrrecs i sous siguin el Vivales i Laura Borràs, que ja no tenen ni una cosa ni una altra. L’expresident i l’expresidenta ja no tenen res a perdre: un viu a Waterloo a costa de donacions anònimes d’alguns adeptes a la seva secta i l’altra a punt de viure de gorra a compte dels Pressupostos de l’Estat en alguna confortable presó. Renunciar a tot quan no es té res és molt fàcil. S’haurien de posar al lloc dels petits inversors, que són ells, i no d’altres, els que realment es van apuntar a Junts x Sous a l’inici. Famílies modestes que van veure-hi l’oportunitat d’ascendir socialment, i sobretot econòmicament, poden quedar ara desemparades per un treu-me d’allà un acord de govern.

El llacisme va deixant traïdors i botiflers pel camí a mesura que es desprèn dels impurs. Va començar abominant els partits contraris al referèndum, que ni tan sols mereixien ser considerats catalans. Més tard va deixar pel camí els comuns. Fa poc, ERC va passar a ser considerada traïdora per no voler proclamar la republiqueta l’endemà al matí. Ara estem en procés de considerar traïdors els de Junts que volen mantenir-se en el Governet. No serà l’última escissió; n’hi continuarà havent fins que ja només quedin com a llacistes purs el Vivales i la Borràs, que també acabaran acusant-se de traïdors l’un a l’altre i dilucidant qui és l’autèntic patriota en una lluita en el fang, en tanga, en alguna discoteca d’un polígon. Aleshores ja farà un temps que es diuen Junts x Fang.