El Suprem redueix la pena d’un assassí

La víctima, Maguette Mbeugou, de 25 anys i d’origen senegalès com el seu assassí, no va trobar tanta empatia de la justícia, per a ella no hi va haver dreceres ni comprensió. Ningú li va fer una bona mirada. De fet, el seu crim va ser qualificat pel president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV), Juan Luis Ibarra, com «un fracàs de la justícia en majúscules» pel qual va demanar perdó públicament. I és que la jove havia denunciat el seu marit mesos abans per maltractaments, però una jutge li va denegar l’ordre d’allunyament sol·licitada per entendre que no feia falta atesa la seva intenció de mudar-se de domicili per esquivar l’home i el seu infern. La fiscalia tampoc va demanar mesures de protecció. Jutjat un mes després per un delicte d’amenaces, el marit va ser absolt per no comptar amb prou proves. I allà va acabar el recorregut de la víctima a la recerca d’empara. Les amigues de la Maguette, que portaven fotos de la bonica mare salvatgement apunyalada en les concentracions de repulsa, van remarcar que quan una dona africana s’atreveix a denunciar el seu home anant en contra de totes les seves estructures culturals convé escoltar-la. En efecte, va ser valenta i es va quedar sola davant el perill. La seva por no va obtenir l’atenció que mereixia. Pel que sembla, el de les seves filles òrfenes tampoc ha acabat de convèncer ses senyories, que no es creuen les seqüeles. Rebaixar la condemna a un assassí confés d’una víctima de violència masclista a qui en el seu moment no es va escoltar en la seva demanda d’auxili, això sí que és filar molt prim en matèria de menyspreu a les dones. Haurien d’estar sonant totes les alarmes de la nostra societat, tot i que qui vol sentir-les.