Pressuposats abans d’una crisi

El PSOE i Unides Podem van arribar dimarts a la matinada a un acord sobre els Pressupostos Generals de l’Estat. L’acord es va tancar amb una foto de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, només mitja hora abans de començar el Consell de Ministres que va aprovar el projecte dels comptes públics per al 2023. El pacte pressupostari ‘in extremis’ es repeteix per tercera vegada en la legislatura: l’acord, que ha superat fins i tot les reticències d’Unides Podem a un increment de la despesa militar derivat dels compromisos internacionals, és un tímid gest d’estabilitat en la coalició de govern, tot i que ara haurà de ser negociat amb els socis de la investidura. En principi són favorables, però tant ERC com el PNB presentaran reivindicacions territorials i reclamaran més mesures socials.

Els Pressupostos són formalment expansius, amb un fort augment de la despesa (un 7,6% davant una inflació de més del 9%), que supera el creixement econòmic previst per al 2023, que el Govern acaba de rebaixar del 2,7% al 2,1%. El total de les partides s’eleva a 485.986 milions d’euros, gairebé 35.000 milions més que el d’aquest any. La despesa social formalment puja un 10,5% fins a sumar la xifra rècord històrica de 266.719 milions, un 58,5% de la despesa total. S’ha de tenir en compte l’augment del sou dels funcionaris.

Aquest augment, una mesura previsible en un Govern progressista, té com a aparent objectiu que els col·lectius socials més vulnerables no pateixin el pitjor de la crisi econòmica i social que castigarà tots els països europeus el 2023. Tanmateix, un Pressupost expansiu està exposat que les incerteses derivades de la guerra d’Ucraïna, de l’increment brutal de la inflació i dels preus energètics, així com de la pujada dels tipus d’interès, facin que les previsions s’enfrontin a una caiguda del creixement encara més gran de la prevista i augmentin el dèficit i el deute, per als interessos del qual ja es destinen 31.330 milions, un 3,7% més.

A diferència d’altres exercicis, els comptes no s’han basat en unes previsions d’evolució del PIB manifestament il·lusòries, però fins i tot fonamentant-les en un PIB revisat a la baixa, el 2,1% del que parteix el Govern per calcular ingressos i despeses és més optimista (a espera de les noves previsions del Banc d’Espanya) que l’1,9% que entreveu Funcas o l’1,5% que vaticina l’OCDE. Aquesta incertesa serà utilitzada per l’oposició i pels mercats per desqualificar els comptes i qualificar-los d’electoralistes, com ja ha començat a fer. Alhora que insisteix a reclamar una política de reducció d’impostos que situaria els Pressupostos davant un equilibri encara més inestable. Però més enllà d’aquesta acusació, els PGE recullen mesures conformes amb el marc actual, com l’augment de les pensions d’acord amb l’IPC, l’augment de l’ingrés mínim vital i d’altres ajudes com a conseqüència de la pujada de l’índex de referència, l’increment de la prestació d’atur o les mesures extraordinàries per afavorir l’estalvi energètic. Tot i que no en tots els casos compensen l’impacte de la inflació.

El Pressupost recull ja les modificacions de la fiscalitat anunciades (rebaixa de l’IRPF fins als 21.000 euros d’ingressos anuals i pujada a partir de 200.000; impost a les anomenades grans fortunes a partir de tres milions; impostos a les energètiques i a la banca), mesures que han de proveir els ingressos fiscals, però que no resolen el problema de fons. El Govern central ha perdut l’oportunitat d’encarar la sempre ajornada reforma fiscal integral, amb un pacte amb l’oposició i amb les comunitats autònomes, recorrent a pedaços, com l’impost a les grans fortunes per contrarestar la supressió per algunes comunitats de l’impost de patrimoni.