L’«emprenyament» d’Extremadura

Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, demana més respecte per a la regió que presideix. Va ser més que explícit. Va animar, dues vegades, aquells que menyspreen aquesta comunitat autònoma que es «fiquin –aquest menyspreu– pel cul.» Metge forense de professió, ha sigut president extremeny en dues etapes: 2007-2011 i des de 2015 fins ara. Anuncia que repetirà candidatura en les pròximes eleccions perquè ja és avi i vol el millor per als seus descendents. Pertany al PSOE, tot i que en la seva joventut va simpatitzar amb el PP. Fernández Vara va utilitzar un acte a l’hotel Palace de Madrid, organitzat per ‘El Periódico de España’, amb la presència de dues ministres (María Jesús Montero i Isabel Rodríguez) per expressar el seu «emprenyament» contra els que menyspreen Extremadura i Espanya: «Espanya no és un xiclet per anar estirant», va puntualitzar. 

En el seu punt de mira, el sempitern debat sobre la competència fiscal entre comunitats que, en última instància, depèn de reformar, corregir, aclarir i ordena el sistema de finançament autonòmic. En definitiva: Digue’m quant gastes i en què gastes i et diré com i d’on has d’ingressar. Fernández Vara no es va mostrar optimista davant la possibilitat que hi hagi un acord bàsic entre els principals partits. El mal model de finançament renovat per última vegada el 2014 està per quedar-se. Un element més per ampliar la múltiple llista de greuges que serveixen a més d’un president autonòmic per justificar-se davant els seus ciutadans. 

«Madrid només produeix el 4% de l’energia que consumeix. La resta procedeix de regions, com Extremadura, exportadora neta d’energia», explicava Fernández Vara, que recorda la capacitat extremenya per generar energia nuclear, hidroelèctrica i solar –lidera Espanya en producció fotovoltaica. ¿Com es pot valorar aquesta, mal anomenada, solidaritat? No comença a estranyar que hi hagi ja veus en aquesta comunitat que comencin a reclamar que els seus ciutadans paguin menys per l’energia que produeix o, posats a demanar, una quota de pagament per part de les comunitats receptores d’energia.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Fernández Vara vol posar Extremadura al mapa de la nova transformació energètica. «Vam ser els últims a arribar a la revolució industrial, però volem ser els primers en la nova revolució», va insistir. Per a això, va confessar treballar discretament, sense perdre un minut, per atraure inversions de pes. No només en energies renovables, sinó també en l’anunciada planta de bateries de liti –aprofitant els projectes miners– en què participen l’empresa espanyola Acciona, controlada per la família Entrecanales, i la xinesa Envision, propietat de Lei Zhang, una de les persones més riques del món, l’objectiu de la qual, segons exposa en la visió de la companyia, és crear «un món d’energies boniques».

Amb la seva vehemència i llenguatge abrupte, el president extremeny es mostra com un venedor de la seva terra. Ofereix una estratègia econòmica i empresarial que pretén buscar inversions perquè sap que només així atraurà millors llocs de treball i millors salaris, única fórmula per poder augmentar el nivell de vida dels seus ciutadans. Entén –a diferència dels socis del Govern del seu partit a Madrid– que el creixement econòmic i la generació de riquesa és progrés. Utilitzar la fiscalitat, necessària, com a eina no és suficient. Mentre hi ha comunitats, com Catalunya, on els seus dirigents fa anys que estan ensopits, d’altres van avançant.