L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La perillosa fugida cap endavant de Putin
L’os rus acorralat fa pànic. ¿Ningú imposarà un gram de seny?
Els russos utilitzen el substantiu ‘koixmar’ (malson) quan venen mal dades, quan s’apropa un nou revés del destí. El terme ve del francès ‘cauchemar’, i per a ells representa la crossa de la desesperació. «¡Quin desastre!», «¡terrible!», també podria traduir-se així. Amb aquesta paraula, tres vegades repetida, començava el Iuri, el meu gran amic rus, el WhatsApp que em va enviar ahir per comentar la nova jugada sobre el tauler, l’anunci del president Putin d’una mobilització parcial dels reservistes, uns 300.000 ciutadans. «Camino pel carrer –prosseguia– i observo els joves, preguntant-me si continuaran vius d’aquí un any». A ell ja no li tocaria acudir al front, però no m’atreveixo a preguntar-li pel seu fill Andrei. Fa diversos mesos, tot l’estiu, que no xerrem per telèfon. Intercanviem salutacions, mems, acudits tous i alguna notícia sobre la qual els mitjans occidentals prefereixen passar de puntetes, però els dos sabem, sense esmentar-ho, que ens devem una conversa a fons sense embuts. L’anem escamotejant. Temo que ens escoltin. Temo comprometre’l, i tampoc ens queden ja paraules.
No sabem exactament què ha ocorregut a Khàrkiv, l’abast del replegament rus, però sembla diàfan que a Putin li està sortint el tret per la culata. Alhora, no pot permetre’s perdre aquesta guerra, ja que en la derrota li van el coll, la continuïtat i la suposada glòria. Fins i tot a risc d’equivocar-me una altra vegada, crec sincerament que Putin seria incapaç d’accionar el botó nuclear, que és una fugida cap endavant, pura bravata i xantatge, però alhora causa pànic l’os rus acorralat. ¿És que ningú imposarà un gram de seny? França i Alemanya juntes podrien reconduir la situació, forçar una taula de diàleg, però sembla més efectiu continuar bombant armes i diners. Sacrificar el peó d’Ucraïna per aniquilar Rússia en un llarg conflicte.
La memòria vana
Putin, presoner mental de la seva pròpia retòrica, ha invocat el record de la Segona Guerra Mundial, sagrada per als russos, a fi de defensar els seus interessos en política exterior. Fins a la invasió, raons no li faltaven, però els humans insistim a no aprendre. Mentrestant, acaba d’arribar a les llibreries el clàssic ‘En las trincheras de Stalingrado’, de Víktor Nekrásov, ell mateix combatent en la cèlebre batalla i gens complaent amb el règim soviètic. El protagonista pronuncia una frase que bé valdria per avui: «A la guerra un no pot creure en res més que en el que té davant dels nassos».
