Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Si escups al cel
Junts va voler llançar un envit als republicans i s’ha ficat de ple en un vesper
En quin enrenou s’ha ficat Junts explotant la frustració a compte de prometre per demà el Regne del Cel. El que fa uns anys era il·lusió desbordant als carrers, avui és una presència minvant i crispada. Nou de cada deu dels que el 2018 van sortir al carrer es van quedar a casa en aquesta última Diada.
La dada hauria de comportar una profunda reflexió. I, en lloc d’això, s’insisteix en una fugida cap endavant de la qual només en treuen profit els extrems. Quan el president Aragonès va anunciar la seva absència en la manifestació, el seu vicepresident, Puigneró, es va afanyar a anunciar amb entusiasme la seva adhesió. Una reacció tàctica, sense cap altre objectiu que criticar la decisió a Aragonès i desgastar-lo.
Allà hi van veure una oportunitat per ficar amb afany el dit a l’ull dels republicans i convertir la Diada en una protesta contra els de Junqueras, que tampoc hi va assistir. Cal recordar que l’any passat, després d’haver estat quatre anys a la presó, Junqueras va ser increpat per grupets de fanàtics. Incloent-hi algun conat d’agressió.
L’estratègia de Junts (i Waterloo) no és cap altra que el cos a cos fratricida, amanit d’una retòrica exaltada que, per cert, no es compassa amb els fets de cap manera. Només cal recordar l’episodi protagonitzat pel diputat Cuevillas a la Mesa del Parlament. Va fugir espaordit en el primer indici de perill. D’allò més vergonyant. Després va ser el torn de la presidenta Borràs en l’episodi del cupaire Pau Juvillà, el mateix.
Junts va voler llançar un envit als republicans i s’ha ficat de ple en un vesper. La controvèrsia ha donat ales al sector més revoltós, aquest que flirteja amb la idea d’una candidatura electoral amb l’ANC.
Notícies relacionadesI ara els ‘true patriots’ exigeixen sortir del Govern. Un fet que posa de nou a prova les costures dels postconvergents i accentua les contradiccions internes. A més de projectar caos.
Puigneró va desafiar la llei de la gravetat, oblidant que si escups al cel et caurà a la cara. L’envit s’ha tornat un bumerang.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
