Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Trist premi de consolació

2
Es llegeix en minuts
Trist premi de consolació

Epi_rc_es

Mentre ERC i Junts s’enreden en la seva enèsima batalla, la investigació de la guerra bruta del PP contra l’independentisme arriba a l’Audiència Nacional, al Tribunal Suprem, a la Fiscalia Anticorrupció i al Congrés. Si el primer combat enfonsa en el desànim els que van creure en una Catalunya independent a la cantonada, les clavegueres policials donen arguments als que alimenten la idea d’una Espanya irreformable, displicent amb la diversitat, bel·licosa contra Catalunya i poc escrupolosa amb la democràcia. Sota aquestes premisses, les aigües pútrides d’informes anònims i proves falses; de policies corruptes, togues arbitràries i periodistes sense objeccions ni vergonya s’afegeixen a la tirallonga d’afronts contra Catalunya que el discurs nacionalista atresora. I tan aviat s’assenyala al franquisme com a Felip V. Les humiliacions de la història mai se n’acaben d’anar del tot. Queden latents, esperant el moment de tornar. No hi ha víctima més pura que la ressuscitada. Les causes del passat sempre es poden netejar de contradiccions i errors.

Notícies relacionades

Entre el desànim i la indignació, deia. Una indignació amb sordina. Pel mateix desencant i perquè el fred ens ha calat abans que arribi l’hivern. L’independentisme té poder, però no sap com utilitzar-lo. Ha especulat tant amb governar a Ítaca que la realitat li resulta mesquina. Mentrestant, l’estabilitat sembla una aspiració. Pobre anhel. Remet a malalt crític, a agonia, premi de consolació. La gosadia, la mirada llarga, fins i tot la transgressió, queda relegada a la iniciativa privada. Trist per qui se somia tan gran. 

Davant la inacció política i la corrupció policial del PP, el Govern de Pedro Sánchez ha advocat per temperar la situació. La seva insistència en el diàleg té més de postura balsàmica que de proposta real, però no és innòcua. En una entrevista recent, Artur Mas anima a pactar «temes bàsics de país» amb el PSC. Alguna cosa s’està movent. Però els deures continuen pendents. La insatisfacció en l’encaix entre Catalunya i Espanya seguirà més o menys latent, més o menys manifesta, si no s’aborda en profunditat. Però l’alè de la dreta frena l’esquerra. Mal negoci per al PSOE i rèdits per al PP. Als de Feijóo no els passarà factura la seva aventura a les clavegueres. A l’esquerra li continua faltant una proposta seductora per a una Espanya diversa. No només per confrontar-la amb l’argumentari independentista, també per plantar batalla contra aquest populisme ultra que s’estén per Europa.