La Barcelona assilvestrada

La falta de neteja i la inseguretat contrastada sempre són dos ítems delicats per a un equip de govern i molt més en èpoques electorals. La preocupació per la brutícia no ha arribat encara al percentatge del 30%, el llindar que posa dels nervis els responsables municipals de Barcelona i de qualsevol altra ciutat davant un problema concret. Però la imminència de les eleccions va modificar la parsimònia d’aquesta perspectiva i va insuflar urgència a la qüestió. Sense gaire èxit, pel que sembla. A finals de l’any passat, el regidor Eloi Badia va anunciar una inversió extraordinària per combatre la brutícia objectiva i la sensació subjectiva sobre brutícia, que també existeix. Però a aquest enginyer industrial sense mà esquerra per a la política sembla que se li enfonsa tot el que toca, començant per la política de cementiris.

Notícies relacionades

La proliferació de rates al centre de Barcelona desencadena les alarmes

Barcelona sobreviu a l’estiu dels pitjors auguris de delinqüència

La implantació de la maquinària de la nova contracta no ha sigut tan eficaç i fluida com s’esperava, segons sembla, i la meteorologia deu haver ajudat a empitjorar la percepció ciutadana sobre l’estat de confortabilitat ambiental de la ciutat, però l’índex de preocupació continua present. I ara, a més, hi ha una amenaça de vaga dels empleats de recollida d’escombraries i del servei de neteja durant les Festes de la Mercè pels retards en algunes pagues. En cas de no frenar-la, com va passar per Sant Jordi, entronitzarà el caos a la ciutat.

El caos de Barcelona és un concepte complex, personal, però molt estès. Aquesta sensació explicaria, en part, les respostes que s’apunten a la casella de neteja insuficient, a falta de preguntes més precises. Barcelona s’ha convertit en una ciutat assilvestrada. Els escocells de l’arbratge, els parterres i jardins pateixen els efectes de la prohibició de l’ús de productes químics que els preservaven impol·luts; la imatge que ara ofereixen és d’una deixadesa en el manteniment que només els entesos s’expliquen. L’urbanisme tàctic, un galimaties de ciment en forma de pilons, pilastres i bol·lards, també ajuda força a presentar un espai públic descurat. Molts barcelonins, habituats a la pulcritud de l’ordre urbà precedent, detesten aquesta evolució i l’associen segurament a la brutícia urbana, que s’afegeix al percentatge d’insatisfacció sobre neteja.