NEWSLETTER

Absències

Vista de la Diada a la plaça de Catalunya, el 1977.

Aquest any són notícia els que no van a la manifestació de la Diada. Ja era hora. No hi va el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Junts el critica amb la boca petita. Mas no hi va anar mentre era president. Al contrari que Puigdemont i Torra, va voler ser el president de tots. Tampoc hi van els consellers d’Esquerra. Anatema. I tampoc hi va Oriol Junqueras. Enviat directament a la casella de botifler. Òmnium hi passa de puntetes. Tot moviment polític i social, quan exigeix puresa, restringeix el seu perímetre. Ho va deixar cantat Pau Donés: la riquesa està en la barreja. L’independentisme ha passat d’intentar ser, el 2012, una proposta també d’aprofundiment democràtic a ser un moviment temorós de la diversitat. I alguns dels seus portaveus, clarament excloents. O se sotmeten al discurs de l’Espanya del 155, del govern dels jutges i de la ‘lawfare’ o en són expulsats. Per això no hi ha en el manifest de l’ANC cap paraula contra els que utilitzen la independència per no retre comptes de les acusacions de corrupció, i sí que hi ha pulles contra els que encara creuen en la taula de diàleg. Vaja, que si fos el cas, els aplaudiments serien per a Borràs i els xiulets per a Aragonès. Curiós. L’unilateralisme ha fet encara més inviable la independència a curt termini. Ho saben però no ho diuen. És en el subtext del debat que publica Júlia Regué amb els presidents de l’ANC.

Durant 10 anys, cap dels protagonistes de la polèmica d’avui es va preocupar pels que no anaven a les manifestacions de la Diada. Ni pels partits, començant pel món dels comuns i acabant pels socialistes. Ni per les persones. Un oblit amb causes diverses. Per a alguns no existeixen, ja que viuen en bombolles on no tracten amb ells. Per a d’altres, perquè no saben què dir-los. I per als pitjors, que ara són dominants, perquè no són persones. Són objectes. Colons, els anomenen en la intimitat. Aquesta deshumanització que va tenir com a correspondència la simètrica de l’«‘a por ellos’». O la fredor de molts demòcrates amb la judicialització d’una causa política. L’independentisme fa temps que no busca aliats. S’empetiteix. Allò pur, empetiteix. De Pujol se’n troba a faltar més la seva pulsió humanista que les seves martingales. Un altre absent.

Temes:

En Comú Podem ANC Òmnium Cultural ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Diada de Catalunya Pere Aragonès Junts per Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris