Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De rebaixes a l’ONU
Allò que els líders llacistes no havien de perdre la condició de diputats mentre eren a presó provisional sona molt bé, però és com jugar a la loteria i que et toqui un permi menor
També és mala sort que, per una vegada que algú de l’ONU dona una mica la raó al governet, sigui per una parida. Allò que els líders llacistes no havien de perdre la condició de diputats mentre eren a presó provisional sona molt bé, però és com jugar a la loteria i que et toqui un permi menor, tot i que –acostumats a perdre sempre– ho celebrin com si els hagués tocat el Gordo. De tota una Comissió de Drets Humans de l’ONU s’espera que acusi Espanya de tortures als líders catalans, de detencions il·legals, de genocidis culturals, d’enverinament de l’aigua potable o de massacrar llogarrets catalanoparlants. Per dir-nos que mentre Junqueras esperava el judici havia de ser encara diputat, millor quedar-se callats, amb això no mobilitzem ningú l’11-S.
Potser no és mala sort i el que passa és que el milió d’euros donat generosament pel governet –és a dir, donat per tots els catalans, ho volguessin o no– a la comissió de Drets Humans de l’ONU, no dona per a gaire més. La inveterada gasiveria dels catalans ha jugat en contra nostre.
-Miren vostès, les tarifes són les que són. Si volen que denunciem que el judici va ser una farsa, els costarà cinc milions d’euros. Inculpar Espanya de tortures, són 10 milions. Per una acusació d’assassinats indiscriminats contra catalans de pro, ens n’anem ja als 20 milions. I si volen que l’ONU digui al món que Espanya és un estat feixista –que sabem que això a vostès els agrada– són 100 milions. Més barat que això, només tenim un ‘pack’ –precisament està ara mateix d’oferta– de maltractaments a la presó, escoltes il·legals i ruptura d’urnes, que sortiria, veurem, sí, per tres milions de no res. Amb una TV al seu servei, com tenim entès que és el seu cas, aquest ‘pack’ els podria funcionar– van dir a l’ONU als enviats del governet.
Entretots
-És que només disposem d’un milió, i a més pagable en quatre anys.
-Doncs per aquesta misèria s’hauran d’apanyar amb una declaració que asseguri que els reus de sedició no haurien de perdre la condició de diputats fins que la sentència fos ferma. No és gaire, però, per aquest preu, és el que hi ha. És que amb això d’Ucraïna, anem fins al capdamunt. És a prendre o a donar.
Ho van prendre, és clar que ho van prendre, què havien de fer si no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
