Un revés més per al jutge Llarena

La decisió del Comitè de Drets Humans de l’ONU establint que es van violar els drets de quatre líders independentistes al suspendre’s la seva condició de diputats, després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, constitueix un nou revés per al jutge Pablo Llarena, que va prendre aquesta decisió. També posa de manifest, una vegada més, que els excessos en la intervenció de la justícia en qüestions que tenen una dimensió política pot tenir efectes contraris als buscats, afavorint els interessos de qui va pretendre trencar la Constitució. De poc serveix argumentar que les decisions d’aquest comitè no tenen caràcter jurídic i que, en conseqüència, no són d’obligat compliment per Espanya. Que un organisme internacional independent hagi conclòs que la retirada de l’escó a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull no té motius «raonables i objectius», i «no es va portar a terme sota les garanties d’un degut procés d’imparcialitat», constitueix una clatellada per a la justícia espanyola.

En el seu afany de perseguir pel delicte de rebel·lió qui va optar per decisions unilaterals contràries a la Constitució i l’Estatut, però sense violència armada, el jutge Llarena es va guanyar l’oposició de nombrosos col·legues i juristes d’altres països. La seva pretensió inicial de condemnar els màxims responsables del procés per rebel·lió no va trobar el necessari suport i el va obligar a una condemna per sedició. La seva actuació erràtica en l’enviament de les euroordres va ser aprofitada per Carles Puigdemont i altres líders independentistes per obtenir determinades victòries locals davant tribunals alemanys, escocesos i belgues, i per denunciar una suposada intencionalitat política de la justícia espanyola. El contratemps patit ara per Llarena per haver violat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics subscrit per Espanya el 1985, constitueix un nou episodi d’una actuació poc afortunada, amb excessos que no eren necessaris per condemnar els responsables del procés de manera ferma però proporcionada, d’acord amb la gravetat del delicte comès. 

Tanmateix, l’independentisme s’equivocaria si pretengués que la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU els permetrà sortir indemnes de la justícia europea i internacional. Les primeres reaccions de Junts per Catalunya, pretenent que aquesta resolució empari la decisió de Laura Borràs de no renunciar a la presidència del Parlament a l’haver sigut cridada a declarar per un supòsit delicte de prevaricació i falsedat documental, és una prova més de la politització de la justícia a què recorren els independentistes per intentar esquivar els tribunals, tot i que sigui per indicis de corrupció com és el cas de Borràs. Els partits independentistes no haurien d’aprofitar els excessos o els errors de Llarena per concloure que trobaran fora d’Espanya un aval a l’intent de trencar el marc constitucional que va suposar la declaració unilateral d’independència del 2017. Els seus advocats confien ara que la resolució del Comitè de l’ONU influirà en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha de dictar sentència, pròximament, sobre la decisió de deixar Oriol Junqueras sense escó al Parlament Europeu. Veurem si una resolució que no té valor jurídic, com la d’aquest comitè, pot condicionar la decisió d’un organisme com el TJUE, que té un caràcter jurídic vinculant per Espanya. En tot cas, de la mateixa manera que determinades actuacions de Llarena són criticables, la pretensió de l’independentisme de considerar legítima i legal la seva actuació durant els esdeveniments del 2017 no se sosté, ni serà avalada per cap organisme internacional que sigui respectuós amb l’ordenament jurídic d’un país democràtic com Espanya.