El futur del Barça

Aquest cap de setmana ha començat una Lliga que tornarà a la normalitat, després de la pandèmia, i que, alhora, serà la Lliga més estranya de tots els temps, amb un primer acte que s’estendrà fins al 9 de novembre i el segon que començarà l’últim dia de l’any. Enmig, el parèntesi anòmal de la celebració d’un Mundial de tardor a Qatar, amb la inaudita aturada de la competició arreu del món. Comença una Lliga que tindrà la novetat de les dues plataformes que emetran els partits (Movistar i DAZN, amb problemes de connexió i queixes d’usuaris en el primer partit) i en què tornaran a jugar tres clubs catalans: el Girona, que torna a Primera amb il·lusió; l’Espanyol, que intentarà superar una temporada grisa; i el F.C. Barcelona, que amb les incorporacions de l’estiu aspira a reverdir llorers amb un equip més competitiu, tot i que en la primera jornada s’han percebut senyals d’alarma, començant per la falta de gol, amb un raquític empat contra el Rayo Vallecano.

Per contra, en el cas del Barça no ha sigut fins a l’últim instant que ha pogut inscriure sis dels nous fitxatges o contractats de nou (Lewandowski, Kessié, Christensen i Raphinha, i els coneguts Dembélé i Sergi Roberto), quedant Koundé en la reserva i, per ara, sense fitxa federativa. Ha sigut un serial en tota regla protagonitzat pel president Laporta que, en un mes i mig, ha anat activant fins a quatre de les anomenades ‘palanques’, és a dir, mecanismes financers que permetessin sanejar el considerable deute del club i ampliar, així, el límit salarial a base d’ingressos extraordinaris. En l’últim capítol, mentre estava a punt de sonar l’alarma que hauria malmès la reputació blaugrana, també ha intervingut Jaume Roures, amb l’adquisició, per part d’Orpheus Media, del 24,5% de Barça Studios, l’empresa del club que ha de gestionar l’expansió multimèdia i en el món del metavers. Els 100 milions d’euros de Roures s’afegeixen als altres ingressos per drets televisius avançats i per la venda d’una altra part (25%) de Barça Studios, fins a un total de més de 800 milions, amb què el Barça ha aconseguit estabilitzar el límit salarial (que era negatiu en 144,35 milions), apujar-lo i sanejar el deute a base d’una combinació de venda d’actius i, també, d’uns traspassos i renovacions a la baixa (el cas de Piqué, per exemple, o de De Jong) que encara estan per formalitzar i que han de permetre la inscripció de Koundé a partir de la fórmula 1/1, amb els fons en positiu i la possibilitat d’inscriure pel mateix valor que s’hagi alliberat, segons les normes del ‘fair play’ financer. 

El control financer que va imposar la Lliga per evitar els excessos en els fitxatges, d’acord amb les estipulacions de la UEFA, ha demostrat ser efectiu perquè no explotés una bombolla de grans dimensions i ha obligat a una contenció que, en el cas de clubs com el Barça o el Madrid (que no són SAD i no poden recórrer a l’ampliació de capital), es concentra tant en la reducció de les fitxes (altes fins a extrems increïbles en l’etapa Bartomeu) com en una venda d’actius que, d’altra banda, fins i tot poden posar en dubte l’existència del club que fins ara hem conegut. Entregar futurs o vendre actius a canvi de liquiditat, sense comptar amb la irrupció de Goldman Sachs en la construcció de l’Espai Barça, són operacions d’alt risc que, ara per ara, han tingut un final feliç, però que han de conduir a una reflexió sobre si el Barça continuarà sent dels socis o dependrà de qui ha invertit en l’entitat.