El Tribunal Suprem dels EUA: un mal exemple

El raonament del Tribunal Suprem està formulat amb un to summament pretensiós que delata que és profundament beneit. Afirma el tribunal que la Constitució no diu que les dones puguin avortar. A més, explica que històricament avortar mai havia estat permès. Afirma que no s’entén per què l’avortament hauria de protegir la salut de les dones. I que, per tant, no existeix el dret a l’avortament. Repeteix una vegada i una altra que sobre l’avortament per si mateix ja decidiran les lleis dels parlaments de cada Estat, l’examen de constitucionalitat del qual es reserven, és clar.

El 1973, el Tribunal Suprem havia decidit justament el contrari en el cas Roe v. Wade, que ara s’ha vist revocat. En aquell moment, el Tribunal Suprem va referir els molts precedents històrics –també religiosos– que permetien, o almenys no prohibien, l’avortament en les primeres setmanes de gestació. Però més enllà d’això van fer dependre l’avortament del dret a la intimitat i a la salut de la dona a través d’una fonamentació jurídica potser millorable, però tan efectiva que ha durat gairebé 50 anys. Al final, el que importava era reconèixer que l’Estat no s’havia d’immiscir en les decisions de la dona sobre una cosa tan íntima i voluntària com la gestació, sobretot si practicat l’avortament en les primeres setmanes, ni tan sols podia afirmar-se l’existència d’una ‘vida’ a l’úter, tret que vulgui veure’s aquesta vida des del moment mateix de la fecundació i fins i tot més enrere.

Però no és necessari entrar en els arguments de les dues sentències. La qüestió és que els jutges han fet política curiosament dient que no en feien, però han mentit. Donald Trump en va designar explícitament tres i, com va anunciar el 2016, ho feia perquè anul·lessin el dret a l’avortament. I han complert aquesta missió. Per tant, han fet política. I si realment no desitjaven fer política, tenien l’alternativa de dir que no es pronunciaven sobre això fins que una reforma constitucional aclarís la qüestió. Però no. Desqualifiquen literalment els seus col·legues jutges del passat com a ignorants. Argumenten que existeix gran conflictivitat social entorn de la qüestió, quan la realitat és que una majoria absolutíssima del 61% de nord-americans estan a favor de l’avortament, estant el percentatge restant entre la prohibició parcial o total. És a dir, han mentit sobre el consens social sobre el tema, sobre la història jurídica de l’avortament i sobre el fet que no s’entengui per què no permetre avortar afectaria la salut de la mare, fent com si tots els arguments científics sobre això, discutibles per descomptat, simplement no existissin. Ni tan sols els rebaten. Han mentit, com qualsevol polític vulgar. I el pitjor és que ho han de saber, però no sembla importar-los. 

Notícies relacionades

Cinc dècades de croada conservadora contra l’avortament als EUA

Plorar de pena

Els EUA, seguint pel sender marcat per l’ordenament anglès, han difós des de fa més de dos segles la democràcia al món i la seva innata cultura dels drets humans. Va marcar el camí de l’alliberament de les tiranies de l’antic règim. El seu Tribunal Suprem ha sigut pioner en moltíssimes matèries. Cap policia al món llegiria els seus drets a un detingut –«té dret a guardar silenci...»– si el 1966 no hagués dictat la sentència Miranda v. Arizona. Per a un jurista que conegui la seva obra històrica, les últimes dècades d’aquest Tribunal Suprem han sigut un decebedor retrocés atroç en el lideratge mundial per les llibertats. I un molt mal exemple en la preservació de la divisió de poders. No han parat de fer política i, per desgràcia, han trobat jutges imitadors al món, també a Espanya.

Si els jutges continuen exercint de polítics, el sistema col·lapsarà. El jutge és un dels principals garants de la divisió de poders. No es pot convertir en la seva principal amenaça, disfressat fal·laçment de presumpte defensor de la democràcia.