El gran contorsionista

És la mateixa tàctica que ha utilitzat amb el procés, on ha anat des del suport a l’aplicació del dur 155 fins a la mà allargada dels indults, des de la taula de diàleg fins al Pegasus creat des de les profunditats del seu CNI. Tota aquesta habilitat per al postureig gimnasta, realitzat a més amb poques hores de diferència, li causa danys evidents a la credibilitat, però tanmateix li permet un extraordinari joc polític: els seus últims moviments, especialment els que el fan aparèixer com un xèrif implacable que vigila les fronteres, l’acosten a un futur pacte amb el PP, la gran coalició amb la qual somia una part de l’‘establishment’. Perquè només ell és capaç de pactar amb partits tan distants com Podem o el PNB, o com ERC i C’s, passant per Bildu, Compromís i qualsevol partit regional o perifèric. En la política internacional, els seus exercicis de gimnàstica no són menys espectaculars: té enamorats alhora el Marroc, Von der Leyen i mig OTAN, sense que això li suposi trencar amb tots els nous governs d’esquerra d’Amèrica Llatina. El mètode de Pedro Sánchez és el del pal i la pastanaga a tots per igual i sense excepció, inclòs el seu propi partit, en què ha sigut capaç de reduir el mateix Felipe González, un altre que ha passat d’enemic a abduït. Part del secret consisteix que ningú acaba mai de ser el seu amic però tampoc el seu enemic: qualsevol posició és susceptible de canviar en qualsevol moment, i una de les seves grans cartes és el desconcert, que mitiga una part important de la indignació: ¿S’imaginen què diríem si la repressió a la tanca de Melilla s’hagués produït sota un Govern del PP? Pedro Sánchez ha demostrat una inversemblant capacitat de supervivència i una habilitat política fora de la comuna. Però una cosa és ser astut i una altra córrer el perill de caure en el cinisme més frívol i descarnat. La història ens diu que l’última víctima de la seva geometria variable hauria de ser ell mateix. Però, amb Pedro Sánchez, mai pot descartar-se que venci tota la lògica de les lleis polítiques i aconsegueixi sobreviure, que és sens dubte la seva gran especialitat.