Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sobre la sentència del Suprem i sobre els fonaments de la democràcia
L’anul·lació del dret a través de la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units es carrega els fonaments esmentats i torna a convertir l’avortament en un fet públic, en un acte delictiu que l’Estat pot perseguir
Hi ha com a mínim tres aspectes de la famosa sentència que va legalitzar l’avortament als Estats Units (Roe vs Wade, 1973) que són pilars d’un tema tan delicat com aquest. Primer, les dones tenen drets sobre el seu cos. Segon, el concepte de prohibir la interrupció de l’embaràs en virtut de la salvaguarda de l’embrió, és “una teoria de vida” i no pas, doncs, una concreció científica. I, tercer, es tracta d’una decisió íntima i personal, privada. No cal dir que l’anul·lació del dret a través de la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units es carrega el fonaments esmentats i torna a convertir l’avortament en un fet públic, en un acte delictiu que l’Estat pot perseguir com a garant de la moralitat.
Un dels manifestants antiavortistes exhibia una pancarta que deia “I am the post-Roe generation”. Planteja, de fet, el problema central de l’assumpte. Tot pot variar – també els drets fonamentals – en funció de nous (vells!) criteris. No tenim res assegurat i cada dia és una lluita per la dignitat. Biden no és avortista (encara que hi hagi catòlics que el vulguin a la foguera), però sap que la democràcia es sustenta no pas en el fet d’exercir els drets, sinó en el dret que tots els puguin exercir.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
