Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Xavi es contagia

1
Es llegeix en minuts
Xavi es contagia

EFE / Kiko Huesca.

El tancament de la temporada al Camp Nou serà en horari de discoteca per obra i gràcia de Javier Tebas i aquesta Lliga que tant cuida els aficionats. Pinta a ciment. I és que cal ser molt entusiasta per assistir a l’estadi un diumenge a les tantes després del vist les últimes setmanes.

El Barça dirà adeu a la temporada havent complert un objectiu que per moments semblava inabastable. Un subcampionat que tots hauríem firmat al novembre, i fins i tot al setembre, quan després d’haver renunciat a Leo Messi, la directiva també va forçar la sortida d’Antoine Griezmann per alleugerir la massa salarial, una pesant bola que llasta el caminar blaugrana. Valorem, doncs, el mèrit de Xavi, que va saber canviar la dinàmica i que, durant un breu lapse de temps, va aconseguir que l’equip brillés fins al punt de somiar amb algun títol.

L’oportunitat d’airejar-se

Notícies relacionades

Tot i així, la sensació final no és agradable. L’equip acaba la temporada pactant tàcitament un empat contra el Getafe perquè li sembla arriscat anar a buscar la victòria. S’agraeix la sinceritat de Xavi que, després del partit, no va dissimular el seu pragmatisme. Però pel camí va quedar una mica deslluït aquest discurs sobre l’exigència que té el Barça respecte a altres equips. Allò que aquí no només val guanyar, ja no diguem empatar. El conformisme d’aquest diumenge grinyola davant aquesta idea romàntica de l’essència de l’entitat. 

Aquest tacticisme s’entén en el context d’una temporada que s’ha fet llarga –molt llarga–, però sorprèn. No quadra amb el de Terrassa, que transmetia més ambició i convenciment quan eren novens que ara que han acabat segons. I això és el més preocupant. El seu discurs il·lusionant s’ha anat desinflant. Semblaria que aquest vestidor contamina tot aquell que arriba. Com si Xavi s’hagués resignat de la mateixa manera que ho van fer els seus antecessors. L’estiu li ofereix l’oportunitat d’airejar-se i començar de zero, com hauria d’haver sigut des d’un principi, tot i que ara ja sap el que té entre mans.