Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

És el que hi ha

Pensava que el central del Barça parlava de futbol, però, de fet, sabia que en realitat estava analitzant el nostre present

1
Es llegeix en minuts
És el que hi ha

FCBARCELONA

Aquesta setmana han passat moltes coses, entre les quals l’espectacle torbador d’una taula feta miques, però també nous motius per al deseiximent d’Espanya, en forma de contínues formes de repressió judicial, però també l’evidència d’un Govern i d’unes forces independentistes que renoven aquella històrica màxima d’Andreotti en la qual els companys de partit (o de coalició) són a dalt de tot del cim on habiten els enemics. Aquesta setmana, i ja em perdonaran el canvi de registre, també ha perdut el Barça. Hi ha derrotes simbòliques, derrotes doloroses, inesperades ensulsiades, catastròfiques derrotes. I, després, hi ha el que va ocórrer dimarts contra el Bayern. Una desfeta anunciada i rebuda amb resignació, sense llàgrimes i sense futur, sense dramatisme, amb el sotmetiment tediós de qui sap que l’arribada del fat és un fet inevitable. Ho va dir Piqué: «És el que hi ha; ara som el que som». Mentre l’escoltava, després del matx, pensava que el central parlava de futbol, però, de fet, sabia que en realitat estava analitzant el nostre present. La desesperació neix de les expectatives frustrades. La melancolia, menys tràgica, més assumida, s’instal·la lentament com el tint trist de la boira.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web