Diferències Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Madrid, Madrid, em desesperes
Pobres madrilenys, que no tenen la sort dels catalans, que estem sempre pensant en algun nou greuge, real o inventat
Passar un cap de setmana a Madrid serveix per compadir els pobres madrilenys, que ni estan oprimits ni res. Un surt de Catalunya, arriba en tres hores a Madrid, i quan baixa del tren a Atocha, se n’adona de la desgràcia que tenen a Madrid, amb la gent rient, sortint a passejar, prenent canyes, disfrutant de la seva ciutat, en fi, que no tenen la sort dels catalans, que estem sempre pensant en algun nou greuge, real o inventat, tant és, a què ens sotmet l’Estat. Els catalans solen recollir-se aviat a casa perquè TV-3 els informi de que oprimits viuen, val la pena gastar-se milions en una televisió autonòmica només perquè recordi als ciutadans que miserables són, que, si no, algun seria capaç de ser feliç, ni que fos una estona. Em refereixo als catalans autèntics, per descomptat, que és ben sabut que no falten en aquesta terra botiflers i renegats que prefereixen sortir a prendre unes canyes que quedar-se a casa fustigant-se per la sort dels seus líders, de la seva regió o d’algun fugit de la justícia, com està manat.
Quina vida més gossa la dels madrilenys, que sense polítics empresonats pels quals plorar i sense colons a qui insultar han d’ocupar les seves hores a disfrutar de la família, els amics, els amants o simplement de la vida. Els vaig veure, els vaig veure fer-ho, i a punt vaig estar de preguntar-los si no tenen enveja dels oprimits catalans, i no perquè aquests acostumin a tenir segona residència i cap problema econòmic –això són temes materials que no importen– sinó pel plaer gairebé místic de delectar-se en la pròpia desgràcia, tot i que sigui imaginària. Estic segur que la majoria dels madrilenys canviarien sense dubtar la vida que porten per sortir una vegada a l’any a bramar el que els diuen que han de bramar i portar la samarreta que els diuen que han de portar. Els catalans oprimits tenen la immensa sort de no haver de preocupar-se de res, i menys encara de pensar, perquè per això hi ha els líders llacistes.
Em penso que la diferent actitud dels catalans i els madrilenys té a veure amb els seus respectius líders socials i polítics. Mentre que els catalans miren al passat, els madrilenys ho fan al futur, i així no hi ha manera de sentir-se oprimit. Quina pena em fan, pobres madrilenys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
