Llegir la cartilla

Quan a algú li «llegeixen la cartilla», s’entén que se li recorden les seves obligacions. I resulta que el Rei, pel seu comentari, interpreta que el president del CGPJ ho havia fet en una intervenció amb dos retrets: el primer, al Govern, pels indults als presos independentistes; el segon, als partits que no es posen d’acord per renovar el CGPJ. Felip VI va cometre allà un error, perquè no va saber distingir el fundat i l’infundat en les crítiques de Lesmes.

La falta de renovació del CGPJ em sembla un escàndol. La Constitució, en article 122.2, atorga als seus membres un mandat de cinc anys. Després de més dos anys sense renovar-se, és obvi que estem davant un incompliment constitucional. En el que no tothom coincideix és a l’hora d’assenyalar-ne els responsables. Per a uns, el PP fa bé a condicionar la renovació a una reforma de la llei per fer que els jutges siguin els que elegeixin els jutges. Per a d’altres, entre els quals m’hi compto, opinen que el PP no ha de condicionar el compliment de la Constitució a la reforma d’una llei. Però, al marge d’aquestes diferències, em sembla comprensible que Lesmes retragués a tots els partits la falta de renovació del CGPJ. Les principals forces polítiques tenen l’obligació de posar-se d’acord.

En canvi, crec que la crítica de Lesmes als indults està fora de lloc. El Govern, al concedir-los, va fer ús d’una prerrogativa legal, i el president del CGPJ, que ho és també del Tribunal Suprem, no hauria de valorar l’actuació del poder executiu en l’àmbit de les seves atribucions. La separació de poders entre el Govern i el poder judicial exigeix respecte mutu, i abstenir-se de crítiques institucionals pel que cadascú faci al seu propi terreny.

El PP té tot el dret a criticar els indults. Però quan ho fa el president del CGPJ se situa fora de la cartilla i s’alinea amb un partit polític. Això ho hauria de saber Felip VI, i ser més acurat amb els seus comentaris informals. No devia donar per bona l’amalgama de Lesmes, que va barrejar els indults amb la renovació de l’òrgan que presideix. I no es tracta de llegir-li la cartilla al Rei.

Seria pretenciós i, sobretot, hi ha poc a llegir en allò que el concerneix. A la Constitució s’indica que el monarca «arbitra i modera el funcionament regular de les institucions» (art. 56.1), i estem en un moment en què el CGPJ, que és un òrgan constitucional, no funciona de manera regular. Des del meu punt de vista, el Rei està habilitat per la Constitució per exercir la seva influència sobre els partits perquè es desencalli d’una vegada la renovació pendent. Com a cap de l’Estat, s’ha de comportar amb discreció, perquè no aflori res que pugui posar en entredit la seva neutralitat. Però estaria bé que hi hagués notícies que s’interessa pel problema, que parla amb els líders polítics i que posa de la seva part per solucionar la crisi institucional.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No és fàcil, i correria el risc de ser acusat d’estar a favor dels uns o dels altres en una controvèrsia política. Un risc tan alt com el nivell de polarització política en què ens trobem. Però, d’altra banda, el Rei hauria de tenir en compte que la seva passivitat aparent també pot ser vista com a falta de neutralitat, perquè la falta de renovació del CGPJ sembla anar molt bé al PP. Dit d’una altra manera, la passivitat no reforça la imatge del Rei. Malgrat els riscos, em sembla que és preferible que el Rei faci alguna cosa, i que es faci saber.

Felip VI pot fer servir les seves qualitats personals, i l’educació per a la direcció de l’Estat que va rebre. Disposa de l’assessoria de professionals amb experiència en diplomàcia i en comunicació política. Amb això pot ser més productiu que amb un comentari superficial i desencertat.