Coneguts i saludats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Emma davant el mirall

2
Es llegeix en minuts
barcelona/eva-contra-eva-teatre-romea-barcelona-5.jpg

barcelona/eva-contra-eva-teatre-romea-barcelona-5.jpg

Bette Davis va ser una dona de caràcter. Una contestatària del seu temps. Un torrent de solvència i mala llet. I com a tal, va exercir una sèrie d’excel·lents treballs cinematogràfics que li van valer fama addicional d’actriu difícil. Assumit, al final dels seus dies va concloure: «Jo vaig ser el Marlon Brando de la meva generació». ‘All about Eve’(1950), aquí aplaudida com ‘Tot sobre Eva’, va ser un dels seus moments culminants. La crítica la va elogiar. ‘Fotogramas’ la va descriure com «una història d’admirable construcció dramàtica que uneix intel·ligència amb brillantor». I sobre aquell film de Joseph L. Mankiewicz, Pau Miró ha fet una adaptació lliure en la qual confronta «dues actrius, de dues generacions molt diferenciades, que han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència –explica el programa de mà– topen dues maneres d’entendre la vida i la professió». Vida que, de vegades, és com un joc de miralls col·locats aleatòriament, segons la directora Silvia Munt, que es pregunta: «¿Som realment el que els altres veuen de nosaltres?, ¿som el que nosaltres creiem que som?» Quin dilema. Per contestar-ho millor que seguim el camí marcat per Rilke: l’únic viatge és el viatge interior.

A això ha hagut d’enfrontar-se Emma Vilarasau Tomás (Sant Cugat del Vallés, 6 d’abril de 1959) en la seva edat de l’experiència. A conèixer-se una mica més com la gran actriu que és però que es resisteix a acceptar-ho. Pensa que encara no ho ha donat tot. Que la popularitat i l’elogi no poden confondre’s amb la vanitat i l’èxit perquè com sentenciava Bette Davis a la pel·lícula, «tothom em coneix, tothom. Jo, en canvi, no he aconseguit conèixer-me encara».

Si això li passa a la Vilarasau potser sigui perquè la seva dilatada carrera li ha proporcionats tants i tan bons papers que, quedant-se’ls tots per interpretar-los millor, en algun moment una certa confusió pot haver niat en la seva ment per viure la vida d’altres sense deixar de viure la pròpia. I perquè, com es diria d’una altra Emma (Bovary) «coneixia la mesquinesa de les passions que l’art exagerava».

La televisiva Eulàlia Monsolís de ‘Nissaga de poder’ se sent estimada pel públic i sap que no pot fallar. Aquí entra el seu alt sentit de la responsabilitat que exagera la seva quota d’autoexigència. I tot i que treballi agosaradament per fer seu el personatge sap que ha d’evitar el segrest de l’obra aliena. Però s’hi entrega tant que no entén que no ho facin els que, darrere de l’escenari, haurien d’empènyer un muntatge del qual tampoc vol ser la baula perduda. Per molt que aquest sigui el que aconsegueix l’aplaudiment després compartit. No és estrany doncs, que al veure’s glamurosament fotografiada per al cartell d’‘Eva contra Eva’, emulés la protagonista i entrés en crisi.

Notícies relacionades

El cigarret a la mà, com l’habitual de la Davis, subjectat per elegants dits coronats amb ungles pintades a conjunt amb el carmí dels llavis del desig. Ulleres de sol que podrien enfosquir una cara de dolor i ressaca en contrast amb el blanc de l’elegant vestit són elements que adverteixen que Hollywood no és lluny del teatre Goya.

Per això Lluís Pasqual afirma que «quan Emma puja a l’escenari, brilla una estrella. Des del primer dia». Ell ho sap perquè era allà. Les joves impacients hauran d’esperar.

Temes:

Teatre