Abraçar un poema

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

09 de de setembre del 2021. 18:05

0 Comentaris

zentauroepp425863 josep carner170926125523

M’expliquen una història fascinant que succeeix al barri de Roquetes, en un institut-escola del districte de Nou Barris. Dues noies de 15 o 16 anys exposen el seu treball de final de cicle d’ESO. L'han fet sobre ‘Els fruits saborosos’, aquell prodigi que Josep Carner va escriure de jovenet (una mica més gran que aquestes adolescents) i que, durant el curs han llegit amb la seva professora. Ella els ha fet veure que aquests poemes amb aparença de conte mitològic amaguen en realitat un compendi de les passions humanes, des de la ingènua eufòria infantil a la consciència de la decrepitud. Han triat fer un comentari de ‘La poma escollida’, una fràgil història d’amors perdurables de dos vells que enyoren «el temps florit» mentre contemplen el no-res: «El fred ens fa temença; la negra nit, horror». Aquestes dues noies no només solament expliquen el poema, sinó que el relacionen amb el Noucentisme, en fan la dissecció, l’abracen. Quan Carner el va escriure, les Roquetes era un bosc de pins i alzines, una pedrera per a les cases de Sant Gervasi. Un segle després, dues noies del barri l’entenen i se'l fan seu. Això es diu cultura. I es diu educació, per cert, i entusiasme i persistència dels que ensenyen.