Ampliació de l’aeroport Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Hem topat amb la Ricarda

Dins el Govern català preferien anar a una manifestació en contra d’ells mateixos que arriscar-se a quedar malament

2
Es llegeix en minuts
Hem topat amb la Ricarda

David Zorrakino - Europa Press

Qui tot ho vol tot ho perd. Encara perd més qui no està disposat defensar amb coratge allò que vol. Així, el Govern català, o la gran majoria dels seus membres, estava des del primer dia a favor del projecte d’AENA però després, incapaços d’assumir les conseqüències d’una aprovació que semblava impopular, poc d’esquerra impostada i gens ecologista, van culpar Madrid d’haver-los ensarronat. O es tocava l’estany de la Ricarda o l’aeroport es quedava com està. No hi havia terme mitjà ni solució de compromís. Fora molt bonic construir una pista nova sobre el mar, tan llarga com calgués perquè al mar no li ve d’un pam, però això és massa car. Inviable doncs. Com inviable era convertir Gavà Mar en un infern sonor.

Es parlava, amb raó, de concebre l’ampliació dins d’un sistema port-aeroport potent i competitiu de veritat, no tan sols en passatge sinó en mercaderies. Es podrien haver recordat doncs els partidaris d’aquesta opció, avui burlats a més d’acoquinats, del que va passar amb l’ampliació del port i la desviació de la desembocadura del Llobregat. L’afectació a l’espai natural del Delta va ser d’una importància molt superior a la que hauria comportat la reforma d’El Prat. El famós argument de les compensacions mediambientals va portar els promotors de fer més gran el port a dissenyar una llacuna nova, abans inexistent, el Llac del Cal Tet. No hi va haver ni oposició ni protestes de relleu.

L’argument per defensar l’ampliació no consistia doncs a fer-se el santet burlat, sinó a preguntar a la ciutadania i a l’opinió per quins set sous allò que era bo per al port és dolent per a l’aeroport. Si haguessin gosat donar la cara en comptes de preservar-la de tota màcula, haurien defensat el desplaçament de la Ricarda cap a l’est o la compensació a Viladecans i mostrarien fotos aèries on es veu ben clar que hi ha lloc de sobres, en terrenys encara verges o conreats. Però, és clar, preferien anar a una manifestació en contra d’ells mateixos que arriscar-se a quedar malament.

Notícies relacionades

En comptes de propiciar un debat serè sobre pros i contres de l’ampliació i sospesar amb deteniment els avantatges i els inconvenients vam entrat en l’atzucac de les línies vermelles. I Madrid ha retirat l’oferta. En comptes de mirar pel que ens convé, busquem enemics a tort i a dret. Pitjor encara, com que la planificació prèvia del territori i de les grans infraestructures era inexistent, la proposta d’AENA ens va agafar per sorpresa, com si es tractés d’una imposició que no té res a veure amb la necessitat de potenciar Barcelona com a nus el més important possible en la xarxa global de megàpolis. Una imposició que ja no hi és. Una oportunitat perduda.

Al Parlament català hi havia una majoria consistent a favor de l’ampliació, amb els retocs que convinguin. Tot i això, el camí emprès pels responsables de la cosa pública ha portat el final abrupte de l’ampliació. El Govern català fa d’oposició fins i tot d’ell mateix. Conseqüència, que amb la Ricarda hem topat. I a sobre, la culpa és sempre dels altres.