La renúncia de Novell Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sotanes, fora
D’un bisbe que va instar els catalans a incomplir la llei terrenal quan el referèndum de l’1-O és normal que al seu torn incompleixi la divina
El obispo Xavier Novell saluda a los fieles en el Palau Episcopal de Solsona /
Sa il·lustríssima s’ha enamorat, i això és motiu de joia en la terra com no tant en el cel. Hi ha qui compara la història al ‘Pájaro espino’ que ens enganxà al televisor allà per 1983, però a mi em sona més a pel·lícula dels anys del ‘destape’, amb María José Cantudo en el paper d’escriptora de llibres eròtics i Mariano Ozores del bisbe Novell, debatent-se entre caure en la temptació o en braços de la feligresa.
-Filla meva, jo t’absolc, però no em confessis més pecats, que un no és de pedra.
Novell és novell en les coses del sexe, o això vull suposar, així que ha fet santament –amb perdó– de buscar-se una nòvia psicòloga experta en sexologia, que començar en aquestes coses passats els 50 no ha de ser fàcil. Planyo la noia, no serà fàcil convèncer-lo que abandoni alguna vegada la postura del missioner. Coses del pes de la púrpura.
Explicava Vizcaíno Casas que en la postguerra hi havia senyoretes que abans d’entrar en matèria sexual se senyaven, com els toreros. No seria estrany que el ja exbisbe faci el mateix, que haver-se enamorat no significa estar renyit amb Déu. Al cap i a la fi, Aquest acostuma a posar dures proves als seus fidels, ho sap qualsevol que hagi fullejat la Bíblia, i entre cobrir-li el cos de nafres com al pobre Job o posar-li una escriptora eròtica al camí, li ha tocat la bona. Una altra cosa és la sorprenent facilitat amb què algú casat amb l’Església pot trencar aquest vincle, i les dificultats que en canvi posa aquesta mateixa Església si el matrimoni que es pretén finalitzar és amb persona física. Els camins inescrutables, que diuen.
Pel que fa a la noia, no hi ha res a criticar-li, a Espanya tenim llarga tradició de personatges que s’encapritxen del clergat. No hi ha més que recordar Don Juan, tot i que també és cert que aquest seduïa novícies, i no se’l recorda tirant els trastos a cap mare abadessa cinquantona, per l’amor de Déu (amb perdó de nou).
Els temps canvien, no fem d’aquesta relació un ‘casus belli’, prenem-la amb naturalitat. Un bisbe que va instar els catalans a incomplir la llei terrenal quan el referèndum de l’1-O, normal és que al seu torn incompleixi la divina. No ens posarem ara estupends perquè conegui dona. En el sentit bíblic, per descomptat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
