ANÀLISI

El miratge de Haaland

1
Es llegeix en minuts
El miratge de Haaland

Des que el Barça va tancar el mercat amb la cessió de Griezmann, els dirigents blaugrana s’han encarregat de comunicar per diferents vies les bondats de l’operació. Les xifres del salari del francès, revelades pel diari ‘Sport’, han eliminat qualsevol indici de dubte. Però no era necessari, el jugador mai va ser popular i la discordança entre el seu rendiment i les expectatives ja justificaven la seva marxa. De fet, ja voldrien els actuals mandataris que el de Griezmann fos l’únic contracte sobredimensionat per l’anterior directiva.

La victòria electoral de Laporta va insuflar esperança a un entorn barcelonista deprimit. Va basar el seu argumentari en un acte de fe: si ho havia fet una vegada, ho podia tornar a repetir. Si Ancelotti hagués de definir-lo, diria que Laporta és un president optimista, que confia en la seva intuïció per anticipar-se, però a qui de tant en tant li agafen l’esquena. I tot i que el partit no s’ha acabat, el que el president no imaginava és que encaixaria gols tan dolorosos abans d’imaginar la remuntada.

Messi, primer bany de realisme

Notícies relacionades

Acabat l’estiu, podem concloure que els números s’han imposat als somnis i que els executius han arrasat les il·lusions presidencials. El primer bany de realisme va ser la renúncia a Leo Messi. Aquesta decisió ens va descobrir que no hi havia conills al barret de copa i que això anava de debò. La sortida de Griezmann, perversament combinada amb el modest fitxatge del suplent del suplent del Sevilla, ens va enviar el missatge definitiu, clar i contundent. L’àmbit esportiu no podia ser prioritari perquè estava en joc la supervivència econòmica del club.

Lluny queda aquella reunió de Laporta amb el representant deHaaland o aquells flirtejos amb l’entorn de Neymar per si fos possible la tornada. El Barça senzillament no podia ni plantejar-se accedir a operacions d’aquesta magnitud. I així està el Barça, un club que no es pot permetre l’original i es conforma amb un succedani, el «Haaland tulipa», com diria el president en cercles íntims.