L’OTAN i la UE, rere l’Afganistan

La primera serà un replegament de l’actuació militar de l’OTAN i de la UE al seu estricte àmbit territorial, malgrat les proclames oficials a favor d’un paper global. Les reaccions molt negatives des de la població i les forces armades als països aliats sobre la «inutilitat» dels sacrificis assumits a l’Afganistan –3.590 soldats morts de la coalició de l’OTAN– faran molt difícil que els governs acceptin en el futur participar en una missió d’envergadura i combat fora de la seva zona geogràfica immediata. La missió militar afganesa ha costat a Alemanya 12.500 milions d’euros, a Espanya, més de 3.500 milions, i als EUA, prop de 2 bilions.

La UE ja va reduir dràsticament durant la dècada passada l’ambició de les seves operacions gestió de crisi, que han passat de les antigues missions militars d’estabilització a meres missions d’entrenament i formació, amb creixents dificultats per aconseguir efectius. Alemanya va cancel·lar al juliol la seva participació en la prevista missió d’entrenament a les forces de Moçambic davant l’avenç gihadista. Malgrat la greu amenaça que suposava per a la UE la conquesta de Mali pels gihadistes el 2013, només França va enviar tropes de combat. Altres països de la UE s’han limitat a aportar suport logístic a l’operació francesa Serval i la seva successora Barkhane al Sahel. França planeja finalitzar la missió el 2022, tot i que el terrorisme islàmic ha tornat a créixer. Polònia i els bàltics creuen que l’esforç militar s’ha de centrar a contenir Rússia.

Relació amb els EUA

L’unilateralisme dels EUA en les seves decisions sobre l’Afganistan, sense atendre l’opinió dels seus aliats i el vaivé de la política domèstica nord-americana, també tindrà repercussions. Els aliats més fidels als EUA, Alemanya i el Regne Unit, han sigut els que s’han mostrat més crítics. Washington tindrà molt difícil que Europa secundi una eventual operació futura en la seva croada contra la Xina. Els aliats europeus només s’involucraran a partir d’ara en conflictes que considerin una «amenaça directa a la seva pròpia seguretat», assenyala el politòleg Herfried Münkler de la Universitat Humboldt. L’OTAN descansa sobre fonaments fràgils, sense l’amenaça soviètica i el gir antidemocràtic d’alguns dels seus membres (Turquia, Hongria, Polònia), avisa Stephen M. Walt de la Universitat de Harvard.

La incapacitat europea d’assumir la seguretat militar de l’aeroport de Kabul per evacuar el seu personal i els dubtes sobre la solidesa del compromís futur dels EUA com a garant de la seguretat d’Europa han reactivat la idea de dotar la UE d’una força militar pròpia. La UE ja va acordar el desembre de 1999 crear una força militar d’intervenció de 50.000 soldats, que mai va passar del paper. Des del 2007, la UE disposa de dos grups de combat de 1.500 efectius cadascun, teòricament operatius, però que mai s’han utilitzat. La proposta del cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, de crear una força d’intervenció de 5.000 soldats ensopega amb moltes resistències.

Objectius realistes

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

El fracàs en la construcció d’un estat a l’Afganistan (i en altres territoris) ha de portar els EUA, l’OTAN i la UE a reorientar les seves polítiques cap a objectius realistes. «Com que som molt poderosos, assumim que podem aconseguir coses que són inabastables» i «no aconseguim els resultats que volem», «ja sigui a l’Afganistan o a Líbia o amb les sancions a Rússia i Veneçuela», assenyala Emma Ashford de l’Atlantic Council.

L’OTAN i la UE també han de revisar les seves relacions amb presumptes aliats que t’apunyalen per l’esquena, com el Pakistan. El ressorgiment i victòria dels talibans després de la seva derrota inicial només ha sigut possible gràcies al recolzament militar, logístic, financer i al santuari proporcionat pel Pakistan, que també va protegir fins al final al líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden. Finalment, l’OTAN i la UE haurien d’extreure la lliçó que res sòlid ni fiable pot construir-se sobre un Estat corrupte o gangrenat per la corrupció.