Anys bons
¡Retracti’s, Illa!
Un no pot més que donar-los la raó: ni tan sols durant el franquisme van viure aquesta tropa i les seves famílies tan bé com ara.
A1-122921343.JPG /
Normal que tant llacista, des de Rahola fins a Baños, des de Turull (o Rull, jo què sé) fins a Lluís Llach, s’hagin ofès perquè Salvador Illa afirmés que els últims deu anys han sigut els pitjors dels últims 300 de la història de Catalunya. Per als llacistes, especialment per als seus líders polítics o mediàtics, l’última dècada ha sigut fantàstica, tant socialment com –sobretot– econòmicament. No és que amb Franco els anessin malament les coses, al contrari, la majoria d’ells van viure en el franquisme la mar de bé, i si no ells, les seves famílies, però no ho comparem amb la situació actual, que no els falta de res, i si els falta, sempre hi ha un petit càrrec que espera, o un espai en mitjans de comunicació afins, o una caixa de resistència dient menja’m, menja’m.
Illa hauria de reflexionar abans de llançar afirmacions com la que va llançar, perquè tot i que hi hagi milers de catalans que efectivament veuen els últims anys com una nova dècada ominosa, n’hi ha que gràcies al procés viuen com reis, i aquests també mereixen un respecte, són igual de catalans que els altres. Si Illa aspira a ser el president de tots els catalans, ha de tenir en compte també els qui han fet del procés un mode de vida, que no són pocs, ni barata és la seva vida.
–Els deu anys del procés han sigut els pitjors dels últims 300 anys per a molts catalans, tot i que no per a tots, que n’hi ha que viuen com mai.
Notícies relacionadesAixò és una altra cosa, això sí que seria respectar els qui amb tant esforç han aconseguit no només mantenir el seu nivell de vida –amb la qual cosa ja han aconseguit més que molts altres–, sinó fins i tot augmentar-lo. I el que és més important: ser algú. Els Rull (¿o era Turull?), Presidentorra, Budó i altres que s’han llançat a la jugular d’Illa; no serien absolutament ningú sense el procés i, en canvi, avui publiquen el seu dietari o es marquen una llarga marxa creuant Catalunya, i són tractats com un Borges o un Mao redivius. Per no parlar de Rahola o Llach, que estarien vivint l’oblit de què són mereixedors per les seves obres, i en canvi allà són, donant la matraca cada dia i mantenint encara algun seguidor.
Un no pot més que donar-los la raó: ni tan sols durant el franquisme van viure aquesta tropa i les seves famílies tan bé com ara. ¡Illa, retracti’s!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
