El Barça, espectador sense crispetes en el mercat

El serial Mbappé s’observa des de la distància amb aparent desgana. Com qui es mira un aparador de cotxes luxosos i comenta que el seu preu està fora de mercat, que és una barbaritat. I, no obstant, continua aturant-se cada dia davant el concessionari.

‘Veranum horribilis’

L’únic mercat que ocupava el Barça era el de les sortides. I aquí el club també ha fet d’espectador, pendent de tancar operacions menors. Encara hi pot haver moviment, però fins i tot Koeman, que ha demostrat ser un home comprensiu, va aixecar la veu per recordar que l’excedent de plantilla no només és una despesa en nòmines, sinó que a més li fa nosa.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Ni a ell li van ensenyar en el curs d’entrenadors a gestionar 32 jugadors, ni els nous gestors han marcat la diferència pel que fa a vendes. Que l’univers futbolístic no es tornaria boig davant l’oferta blaugrana era una cosa que es podia intuir, però l’entusiasme dels nous dirigents ens va fer creure que tenien algun as a la màniga.

Les èpoques de mercat solen ser agradables per a l’aficionat. Són temps de cares noves que disparen les expectatives i permeten somiar de valent. Per als culers, en canvi, ha sigut un ‘veranum horribilis’. Però en aquest oceà de pessimisme apareix La Masia per fer vàlid allò de com pitjor, millor. Perquè és quan falta talent, per necessitat, quan apareixen les oportunitats per als joves del planter. Se’n va Ilaix i apareixen Nico i Gavi. Veurem on arriben, però de moment aporten una mica de llum entre tanta foscor.