Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Embassaments sota sospita

La transició energètica serà un procés llarg i difícil, i en l’actualitat el Govern està aprofitant els escassos instruments de què disposa per intervenir en el mercat

2
Es llegeix en minuts
Embassaments sota sospita

EL PERIÓDICO DE EXTREMADURA

El Govern anunciarà avui al Congrés que recorrerà a la vigent Llei d’Aigües per evitar que es repeteixi el que ha passat aquest estiu amb alguns grans embassaments espanyols, buidats bruscament coincidint amb un període de preus alts de l’energia elèctrica en el mercat a l’engròs. La vicepresidenta Teresa Ribera pretén que les empreses hidroelèctriques s’hagin d’atenir a determinats límits a l’hora de gestionar les seves concessions en grans pantans: un llindar mínim de reserves d’aigua i un màxim de cabal al mes que es pot desembassar per convertir-lo en energia elèctrica. 

El buidatge dels embassaments ha tingut un impacte directe en el paisatge, el subministrament d’aigua i les possibilitats de desenvolupament del turisme rural de zones ja despoblades i deprimides econòmicament. I per aquest motiu el Govern planteja aquesta mesura amb un primer argument, l’ambiental. 

Però el buidatge s’ha produït en un context especialment complicat en el mercat elèctric, cosa que desperta sospites que les elèctriques, al seu torn, rebaten. Segons experts en el sector i alcaldes afectats, les empreses aprofiten per generar tanta energia elèctrica d’origen hidràulic com han pogut just quan la podia facturar a preu de gas, minimitzant costos i maximitzant beneficis. Aprofitarien així que en les concessions vigents no hi ha res que els impedeixi fer-ho legalment. També les peculiaritats del mètode de fixació del preu de la llum establert a la UE, que fa que tota l’energia elèctrica generada sigui venuda a la xarxa al preu del sistema més car utilitzat en cada moment. Una cosa que les empreses neguen, assegurant que precisament desembassar aigua ha permès que fins en el 75% del temps, aquest estiu, hagi sigut la hidràulica la que ha fixat el preu, contenint així les pujades que hi està havent dia rere dia. 

Sigui veritat un argument o l’altre (el mateix Govern adverteix que encara ha d’analitzar com han gestionat els embassaments les empreses durant aquesta crisi), no està clar que aquesta regulació hagi de tenir un impacte clar en el preu de la llum, tot i que es presenti com alternativa a la proposta llançada des d’Unides Podem de taxar el preu màxim de les energies nuclear i hidroelèctrica seguint el model francès, en el primer cas. La política energètica de la UE passa per gravar el consum de combustibles fòssils per dissuadir del seu ús, i això no canviarà en el futur sota cap escenari, pel que les alternatives només poden ser l’augment de la producció a Espanya d’energia procedent de recursos renovables i no generadores d’emissions o la interconnexió més gran amb la xarxa europea, un tabú fins ara pel continu rebuig territorial. 

Tot i que el cabal dels rius és un bé comú i les empreses que els exploten ho fan per concessió pública, amb prou feines hi ha límits perquè els gestionin en funció dels seus interessos. El recurs que li queda al Govern, a banda de no renovar les concessions que caduquin, és aplicar l’article 55 de la llei d’aigües, que permet condicionar el règim d’explotació en casos excepcionals i de forma temporal per garantir que sigui «racional». Una limitació que es pot trobar amb la necessitat de justificar-se davant els tribunals, especialment si va més enllà de ser aplicada de forma conjuntural. La transició energètica serà un camí necessari però ple de dificultats, que topa amb unes regles del passat que no serà fàcil canviar.