Turisme a la recerca de confiança

La cinquena onada de la Covid no ha tornat Barcelona, i les principals destinacions turístiques espanyols, al panorama desolador dels pitjors moments de la pandèmia, ni de bon tros. La situació epidemiològica no és la mateixa. Les barreres a la mobilitat, almenys a Europa, s’han anat aixecant progressivament. I gran part dels potencials visitants ja han optat per adaptar-se a un nou entorn i intentar fer compatible les precaucions contra el virus i la recuperació, en la mesura possible, de la normalitat. Però sí que és cert que la vaticinada recuperació de l’activitat turística s’ha quedat, després d’un juliol que ha anat de menys a més i un agost per ara sota mínims, molt lluny dels objectius marcats.  

Les perspectives del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme de recuperar aquest estiu el 50% de les visites internacionals del període pre-Covid (i el 70% a final d’any) sembla que estan lluny de fer-se realitat, de no acabar l’estiu amb un nivell d’ocupació similar al de la situació prèvia a la pandèmia, una cosa altament improbable. En el cas de Barcelona, segons la valoració del Gremi d’Hotels, la situació va més enllà i es dona l’any per «perdut». 

Potser s’ha de considerar que Barcelona, una destinació que durant anys ha tingut el vent a favor en un context que afavoria el turisme urbà (alimentat pels vols econòmics, els congressos, l’oferta de restauració...), juga en canvi amb pitjors cartes en la situació actual. Actualment, les ofertes basades en la natura i l’aire lliure han guanyat atractiu. Precisament la situació dels hotels a la capital catalana no convida a l’optimisme: amb un 40% de la planta hotelera en funcionament i prop del 40% d’ocupació en aquests establiments que han obert les portes, en les últimes setmanes han pernoctat a la ciutat el 20% dels visitants que ho feien, per les mateixes dates, abans de la crisi de la Covid.

Durant el mes de juny, el debat públic que va precedir la relaxació de les mesures que van permetre la reactivació de l’oci nocturn –malgrat els indicadors alarmants que arribaven del Regne Unit sobre la variant delta del virus– es va plantejar, de nou, en uns termes que s’han tornat a demostrar enganyosos. La contraposició, com si fossin contradictòries entre si, si no incompatibles, entre les mesures de precaució necessàries per frenar l’expansió de la Covid i la necessitat de tornar a engegar sectors econòmics especialment colpejats com el turisme, la restauració i l’oci nocturn. La retracció de l’afluència de turistes, i la moderació de la mobilitat del visitant nacional que havia de compensar l’internacional, ha seguit el mateix compàs que l’empitjorament de les dades epidemiològiques (i la proliferació de dissuasòries escenes d’irresponsabilitat).

La tendència ja consolidada a reduir l’anticipació amb què es planegen les vacances, vorejant ja la pràctica del ‘last minute’, s’ha accentuat en una situació volàtil com la que estem vivint. És una arma de doble tall: les males notícies poden arruïnar previsions, però també deixen un marge obert a atraure visitants d’última hora si les coses es fan bé. Encara hi ha marge per salvar la situació en el que queda d’any. Almenys, en un grau que permeti mantenir dempeus el sector per quan arribi una recuperació completa. Sempre que s’entengui que les garanties de seguretat i confiança són, avui, tan necessàries com la millor oferta d’oci o la més intensa campanya d’imatge.