Procés a la cúpula d’Interior

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha processat 11 persones, entre elles l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, a més de l’ex número dos de la Policia Nacional, Eugenio Pino i sis comissaris –entre ells José Manuel Villarejo– que formaven la cúpula policial del Ministeri, tots implicats en l’operació Kitchen, l’operatiu muntat per espiar l’extresorer Luis Bárcenas, sostreure-li documents comprometedors per al Partit Popular i així evitar que arribessin al jutge que investigava la trama Gürtel i la caixa b del PP. Estan acusats de descobriment i revelació de secrets, prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, suborn, tràfic d’influències i malversació de cabals. El jutge deslliura del cas l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, el seu marit i el seu ex cap de gabinet perquè no hi troba indicis suficients de delicte.

Així, la que la Fiscalia Anticorrupció considerava la pota política del cas queda fora de la causa, que queda limitada a una operació del Ministeri de l’Interior, sense participació del partit, tot i que aquesta delimitació no resta gravetat en absolut als fets investigats. El jutge ha tancat el cas precipitadament, segons la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les acusacions, que havien demanat la pròrroga de les investigacions. El magistrat ha rebutjat, per exemple, la citació de l’ex director general del cos i exportaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.

Tota l’operació revesteix una gravetat extrema, perquè es tractava d’utilitzar l’aparell de l’Estat per obstruir les investigacions judicials d’una trama de corrupció que afectava el partit llavors al Govern central, el primer de Mariano Rajoy (2011-2015). L’operació d’espionatge va ser ordida l’any 2013 i dirigida, segons el jutge, pel mateix ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que, «amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud, va instar Francisco Martínez perquè engegués una missió encaminada a l’obtenció d’informació i documentació que pogués estar en poder de Bárcenas». Per a això es van utilitzar fons reservats, per exemple per pagar 2.000 euros al mes al xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, captat per la trama policial i que va ser recompensat també amb l’ingrés al cos. El jutge ha pres com una faula els intents de Villarejo d’implicar Rajoy, amb qui va assegurar que mantenia comunicació directa sobre el cas.

Davant aquest nou escàndol que sacseja el PP, el seu màxim dirigent, Pablo Casado, ha d’afrontar-ne les conseqüències. Fins ara, s’ha limitat a destacar l’exoneració de Cospedal i, com fa sempre, a desviar la qüestió cap a Pedro Sánchez. «S’ha vist que és una persona innocent [Cospedal]. Jo no tinc res a veure amb Villarejo ni res a témer. El que no sabem és si Pedro Sánchez té alguna cosa a amagar i alguna cosa a témer», va dir a la conferència de premsa de balanç del curs polític.

Si el jutge hagués mantingut la imputació de Cospedal, a qui no es va obrir ni expedient informatiu, tal com marquen els estatuts del PP –Fernández Díaz ha sigut suspès de militància–, la situació de Casado hauria sigut més compromesa, ja que gràcies a ella va assolir la presidència del partit a les primàries, però això no el deslliura d’assumir les seves responsabilitats, condemnar els fets i no limitar-se a dir que pertanyen al passat i que ell no té res a veure amb el PP de Mariano Rajoy, cosa que és, evidentment, falsa.