Amb convidats no hi ha lectura

Un dels propòsits que tenim alguns dels que en aquesta època de l’any podem disposar de vacances és llegir molt. Una activitat que preferim fer en un entorn tranquil, al lloc predilecte i quan l’ambient hi acompanya. Cada estiu carrego al cotxe una bossa plena de llibres. Són títols que he comprat al llarg de l’hivern i que pretenc llegir durant els meus dies de merescut descans. Tinc una prestatgeria a casa únicament destinada a aquests llibres que viatjaran amb mi a la caseta d’estiu. El meu optimisme natural em fa pensar que sempre en porto pocs. M’aterreix pensar que em puc quedar sense lectura en plenes vacances. Confio que tindré hores i hores per llegir assegut al meu lloc favorit, davant el mar, al so de les onades, gronxat per la brisa que entra per la finestra. Quan hi arribo, el primer que faig és col·locar els llibres per l’ordre en què crec que els he de llegir. Els primers dies no compten, perquè són moltes les tasques d’obrir una casa i s’han de fer constants viatges amb petits o grans encàrrecs per aconseguir que tot estigui en les condicions que exigim per als nostres convidats, que aviat aniran arribant. Per fi arriba el dia en què puc obrir el primer llibre. Mentre llegeixo prenc consciència que soc just en el moment que tantes vegades he anhelat a l’hivern; sento que estic vivint un imperceptible moment de felicitat. Dies després, quan el llibre està ja avançat, arriben els primers convidats a passar uns dies. Amics a qui vols complimentar amb, si és possible, continuada diversió i que, per tant, es transformen en l’obstacle més gran per poder reprendre el llibre. Immediatament, un s’adona que ha de renunciar al temps que abans es dedicava a si mateix. Ser un bon amfitrió exigeix una agitada activitat que comporta abandonar unes quantes coses, i la lectura és, sense cap dubte, la principal.

Ara, com cada estiu, sospito que he carregat amb massa llibres per a tanta activitat social. És el que té tenir amics amb qui compartir el teu temps. Com deia aquell: amb els meus convidats sempre estic content. Content quan venen, content quan se’n van. Però tot i així, alguns llibres tornaran a casa llegits i amb algun gra de sorra entre les pàgines. Segur.