Tribunal de Comptes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Giró, a l’ull de l’huracà

Malgrat tot, aguanta. Amb valentia i tenacitat. Perquè si algú té molt a perdre és precisament ell. Hi arrisca molt, potser per molt poc

1
Es llegeix en minuts
Catalunya prevé prorrogar una semana el toque de queda y amplía a 165 municipios

Catalunya prevé prorrogar una semana el toque de queda y amplía a 165 municipios / David Zorrakino (Europa Press)

Jaume Giró és el revers de les portes giratòries. El pas de l’alta direcció a l’Ibex 35 a dirigir una conselleria clau (Economia) al Govern d’una Generalitat que, després de la sortida de Torra, sembla recuperar un sentit de l’harmonia que semblava haver-se esvaït.

Torra, per cert, segueix tretze són tretze amb la seva autonòmica oficina d’expresident, mentre el Govern de la Generalitat emprèn reptes immediats amb què ell no va saber lidiar. Entre d’altres, les polèmiques per l’actuació de la Brimo o les duríssimes peticions de presó contra manifestants, sol·licitades pel mateix Govern de la Generalitat. Una situació sens dubte esperpèntica que, ara, Joan Ignasi Elena –que, com el seu cognom indica, brilla amb llum pròpia– ha trobat la manera de pal·liar amb eficàcia i sense escarafalls. Però també totes les vicissituds derivades del procés de responsabilitat civil –de milions d’euros– contra els implicats en l’1 d’Octubre.

Notícies relacionades

Una situació que el Govern de Torra mai va atacar. La seva Generalitat s’hi va mantenir aliena. Fins avui, quan el president és Pere Aragonès i el titular d’Economia és Jaume Giró, el nom sorpresa que des de l’esquerra va ser rebut amb tòpics, mentre la dreta espanyola s’encebava també amb el seu nomenament. Fos com fos la gestió del controvertit assumpte, la decisió final de l’Institut Català de Finances (ICF) d’avalar els imports executius del Tribunal de Comptes ha posat Giró a l’ull de l’huracà. Les querelles de la dreta sorneguera porten el seu nom, també el del president Aragonès o el d’Albert Castellanos (president de l’ICF), que, amb el seu vot de qualitat, va resoldre que l’ICF avalaria els imports per impedir l’embargament anhelat per aquest Tribunal de Comptes que presideix una exministra de José María Aznar.

Giró està descobrint el que és estar a la diana. I malgrat tot, aguanta. Amb valentia i tenacitat. Perquè si algú té molt a perdre és precisament ell. Hi arrisca molt, potser per molt poc. I això també hauria d’estar en el seu historial quan valorem la seva trajectòria i decisions.