Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Metàfora de la bastida
Construïm el futur i, per no perdre l’equilibri, foradem el passat
Fa poc he vist com uns operaris muntaven una bastida. És una feina arriscada que inclou la velocitat amb què va pujant i els equilibris que es van construint a mesura que s’eleva. Tot és un joc de proporcions en un entorn d’inestabilitat. Un espectacle magnífic que reclama un absolut menyspreu pel vertigen i una combinació de traça i força. M’imagino que els operaris que van muntar la bastida de Tarragona, que ha de servir per restaurar la famosa Torre de Minerva, un vestigi senzill i corpulent, del segle II aC, també es van arriscar. Però devien comprovar que l’estructura era fràgil i van decidir foradar les pedres romanes per tal que la bastida tingués més consistència. Hi van fer dotze forats, un dels quals va afectar fins i tot el relleu de la deessa de la saviesa i les arts, mig relleu, per ser exactes, que és el que es conserva.
La malaptesa de l’empresa de bastides és colossal, però no deixa de ser una diàfana metàfora dels nostres dies. Per poder refer el que està malmès ens dediquem a apuntalar les reformes (a destruir, doncs) justament sobre tot allò que en aparença mirem de salvar perquè no es col•lapsi. Construïm el futur i, per no perdre l’equilibri, foradem el passat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
