Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Apunts sobre Beulas, pintor

És un descobriment magnífic, sobretot el d’uns paisatges que em fan pensar en el Zoran Mušič dels dàlmates, esquerps i enigmàtics, desolats i fèrtils en la memòria

zentauroepp39539808 jos beulas pintor170803193942

Un noiet de Santa Coloma de Farners, Josep Beulas, vagareja per un carrer de la vila i s’atura davant una botiga on venen de tot. En diuen Can 65 i la regenta el senyor Carles Vilallonga. S’atura davant l’aparador i mira una capsa de pintures. Pregunta què val. Vilallonga li contesta: “Quants diners tens?”. El noi no en té gaires, treballa venent caramels en un cinema. Fan un tracte: “T’emportes la capsa i em vas pagant una mica cada mes”. Un dia, el jove Beulas arriba a la botiga amb el seu primer quadre. Vilallonga se’l mira i li diu: “No cal que em paguis res més. Amb això en tinc prou”. De tot això fa quasi cent anys.

Aquesta peça podria ser una de les que es poden veure a la Casa de la Paraula de Santa Coloma, una exposició antològica del pintor amb motiu del seu centenari. Tot de quadres (‘Els nostres Beulas’) cedits per colomencs que els tenien a casa. És un descobriment magnífic, sobretot els d’uns paisatges que em fan pensar en el Zoran Mušič dels Dàlmates, esquerps i enigmàtics, desolats i fèrtils en la memòria. Aquell nen, més tard pintor de llarga trajectòria, és, en paraules d’Antoni Solà, un dels responsables de la mostra, «l’home que es va enamorar de la terra abrupta».

Temes:

Art

Inicia sessió 0 Comentaris