Gravacions polèmiques Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El que va dir Pérez
¿Què poden declarar Iker Casillas, Raúl i Roberto Carlos, persones ofeses per ell, perquè la cosa quedi en no res i puguin continuar treballant per al club? Doncs res. El que passarà és que no passarà res.
Ja em permetran que per una vegada parli d’un tema esportiu, fora de l’àrea que em correspon. Es tracta de les gravacions poc ètiques, aparegudes ara i fetes el 2006, d’uns comentaris del president del Reial Madrid en l’àmbit d’algunes reunions amb periodistes, que han sigut publicades recentment per ‘El Confidencial’. Es tracta de comentaris despectius de Florentino a professionals que en aquell moment eren titulars del Reial Madrid. Diu de Raúl i de Casillas, dues icones del madridisme, que són una estafa. Després malparla de Cristiano Ronaldo, de Mourinho, de Vicente del Bosque i d’alguns jugadors més.
La veritat és que és bastant propi de presidents de grans equips parlar malament dels seus jugadors en privat. Els dirigents es veuen constantment enfrontats als capricis i decisions de les estrelles i acaben fastiguejats de tanta tonteria. Aquí el que sorprèn és que tot això ho hagi dit Florentino Pérez, l’home impassible que dirigeix un club en el qual aparentment mai hi ha cap conflicte, en el qual tot s’emmudeix, en el qual res comprometedor es publica. Aquest home que es dirigeix als seus fidels des del seu púlpit imaginari, aquest ‘ésser superior’ que tot ho veu, resulta que és un individu de carn i ossos que en reunions clandestines fa i desfà sobre certs periodistes de mitjans afins.
I això és el pitjor de tot. Ordir estratègies per enfonsar uns i afavorir d’altres, amb col·laboració de periodistes entregats a la causa. ¡Quina pena per a una professió tan noble!. ¿Què pot dir ara Florentino que justifiqui el que s’ha descobert? ¿Què poden declarar Iker Casillas, Raúl i Roberto Carlos, persones ofeses per ell, perquè la cosa quedi en no res i puguin continuar treballant per al club? Doncs res. El que passarà és que no passarà res. Que els que s’ho hagin d’empassar, s’ho empassaran, i a una altra cosa. Però als altres ens ha servit per a dues coses: la primera, per conèixer una mica millor el president Pérez, i la segona, per descobrir la presumpta i infame col·laboració d’alguns periodistes amb el seu omnímode poder.
