Paral·lelismes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un patriota torna a visitar Girona
A Girona s’ha donat sempre permís als funcionaris per victorejar els cabdills que ens visiten, en un costum que va inaugurar Franco el 1942
M’han explicat que als treballadors de la Generalitat se’ls va concedir permís per sortir a rebre un dels bessons Tururull en l’etapa gironina de la seva marxa per la llibertat de qui sap què o qui. Què menys. I no ho dic només perquè la seu de la Generalitat a Girona estigui ornamentada amb llaços grocs i cartells independentistes, com si fos un casal de la CUP. És que en aquesta ciutat s’ha donat sempre permís als funcionaris per victorejar els cabdills que ens visiten, en un costum que va inaugurar Franco el 1942. Llavors els deien que era «festa abonable, sense recuperació» i ara es despatxa amb un «tothom fora, que arriba Turull» per megafonia, els temps han variat les formes, però el fons continua immutable. Si Turull hagués vingut en època escolar, també haurien fet festa a les escoles perquè els nens i nenes, amb l’entusiasme infantil que els caracteritza, fessin onejar banderetes i cridessin «Tu-rull, Tu-rull», com els seus avis cridaven «Fran-co, Fran-co». A Girona sempre rebem amb entusiasme els patriotes, és igual de quina pàtria siguin. I si hi van anar només els funcionaris va ser perquè ara mateix, en aquesta ciutat, no disposem de nens de l’auxili social, que si no, els hauríem posat a primera fila perquè Turull fes algun petó a algun, prèviament desinfectat.
Si per no ser funcionari de la Generalitat es va perdre vostè l’acte d’afirmació nacional, no es preocupi, posi veu de Nodo i reciti: «Encara ressonen a les nostres orelles els crits de joia i aclamacions amb què el poble gironí, digne successor d’aquell que va saber escriure gestes d’heroisme que van passar a la història pàtria amb marxamo d’immortalitat, ha rebut en aquest dia –ja ple d’història– el cabdill salvador». ¿Oi que li sembla que té davant Turull, saludant amb el braç aixecat els funcionaris i altres desocupats?
La rebuda per part de les autoritats municipals va ser preciosa, igual que al 42. No van faltar ni els balcons i finestres de la plaça del Vi adornats amb banderes i pancartes en honor del visitant, com aleshores. El que sí que va faltar va ser una visita a la catedral, amb el bisbe i la resta del clergat gironí esperant l’il·lustre convidat al peu de les escalinates. A Turull li hauria encantat entrar sota pal·li a la seu, mentre sonava un Tedèum.
Es va trobar a faltar les dones de la Secció Femenina rebent el cabdill llacista amb vestits típics regionals. El més semblant que es va poder trobar van ser uns quants regidors de la CUP, que no són exactament el mateix, però gràcies que parlen sempre en femení, van servir per sortir del pas. A més, la seva peculiar manera de vestir bé es pot considerar ja un vestit típic.
Jo no vaig poder assistir-hi, que no soc ni jubilat ni funcionari, però és igual, m’he buscat el discurs del visitant de l’any 42 i estic segur que devia de ser similar (reciti’s ara amb veu atiplada): «Gràcies pel vostre entusiasme i la vostra fe en aquest acte grandiós d’afirmació nacional i identificació política, per aquest bonic quadro en què, reunits els homes de la província amb els de la capital, exterioritzen aquesta afirmació de fe, aquesta confirmació de confiança i seguretat en el destí de la nostra pàtria». I la gent:
-¡Tu-rull! ¡Tu-rull!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
