Una història matemàtica del Barça

Ho miris com ho miris, resulta que els diners que acabaran retallant a Piqué, Alba o Busquets acabaran servint perquè Messi, renunciant també a una part del que considera seu, perdi menys en la seva renovació actual a la baixa. Si ho prefereixes, ho diré d’una manera una mica menys diplomàtica i més brutal: uns diners pactats inicialment per a Piqué, Alba o Busquets passaran, de fet, als comptes corrents de Messi. Els uns acabaran finançant parcialment el fitxatge de l’altre, els agradi o no.

Com que estem parlant d’una història de joves milionaris, als qui no ho som, ens costa molt acabar d’entendre-la i ens sembla lògic que estigui costant tant organitzar aquests transvasaments de capital entre uns futbolistes i altres. Els joves milionaris que no són Messi saben perfectament que moralment li deuen una part del que han guanyat. Sense l’efecte Messi, i sense la falsa sensació de prosperitat absoluta del Barça, tant els resultats esportius com els ingressos del club haurien sigut d’un altre nivell. El nivell salarial també. I això ho saben els companys del jugador argentí. Però el moment actual és una confluència de drets ja adquirits, de cobrament de quantitats teòricament consolidades, i és en aquest context com s’ha de llegir que diners d’uns acabin anant al patrimoni d’altres.

Com a teló de fons d’aquestes coses hi ha una tendència humana que coneixem perfectament: qui ja té molt en vol més, i qui té bastant no es conforma amb un cèntim menys. Això passa a la banca, els grans negocis i, així mateix, faltaria més, al futbol. Els jugadors del Barça, en realitat, ja no treballen per a ells, sinó per a la comoditat dels seus fills i nets, per a la confortabilitat dels seus entorns. ¿Pot renunciar Messi a guanyar més? ¿Poden fer-ho els seus companys milionaris?

Guanyar una mica més

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

En aquest tipus de món algun podria plantejar-se que ja ha guanyat prou i que pot jugar a partir d’ara en una exhibició de gratis total en defensa dels seus colors, però a la pràctica això no passa mai. Almenys volen guanyar una mica més. El futbol, com a amor de pagament, és només per als seguidors que s’ubiquen a la grada. Els futbolistes d’aquest club saben que l’entitat s’ha situat econòmicament molt més enllà d’allò raonable, però ells no se senten culpables ni directament ni indirectament. La crisi de l’entitat és una d’aquestes coses que passen.

Tot cruix al Barça, i fins i tot hi ha partidaris que s’efectuï una derrama a tant per cap per tornar a una economia raonable. Però, a la pràctica, el plantejament és diferent i acaba sent que, com assenyalava abans, el que Jan Laporta aconsegueixi estalviar-se amb Piqué li acabarà permetent pagar a Messi el mínim que aquest està disposat a acceptar per seguir. I en això estan Laporta i Messi.